Durant tot aquest temps des del bàndol espanyolista i també l’espanyolisme a Espanya, han anat com aquells que va justos d’armilla: vivint al dia. Sincerament no puc entendre com tanta gent de la premsa, opinadors, i polítics estaven tant poc informats de la realitat catalana. Només ho puc entendre si tots creuen en la fiabilitat en la profecies autocomplertes. Si una cosa ha tingut el “procés” és que ha estat transparent i previsible. Curiosament les anàlisis més realistes eren fetes per la premsa internacional i no pas per la “nacional”.

Però ja som aquí, i a 22 dies del referèndum. Ara ells han vist que anava de veres i tenen pressa per aturar-lo i només tenen el poder fort per fer-ho, quan a una massa gran com la catalana, potser hauria estat un “poder tou” ( pactes) el que podria haver fet no arribar aquí així.

M’agradaria dir als independentistes, que de vegades som massa primmirats, el més important del dia 1-O és el contingut, no el continent. Dic això perquè molta gent ha fet conya per a desacreditar-lo i desacreditar-nos si serien urnes de cartó, si votaríem en un local social. Res de les dues coses, però si passessin, invalidarien el contingut, que és el substancial. No ens deixem enganyar Perquè ell sí que faran tota la propaganda negativa del continent, però només serà una estratègia per desprestigiar el contingut ( els vots). Si el procés de votació és massiu, clar, i democràtic, ningú es preguntarà el color de les urnes o de què estan estan fetes. Cap observador internacional ens preguntarà o ens retraurà si hem votat a l’escola del barri o en un local adequat per l’efemèride. Ens preguntarà si les paperetes del Sí i del No hi eren i si els votants han pogut exercir el seu dret lliurement i si la campanya ha estat neta.

Així doncs el més important, i diria la única important, serà que es faci bé i que el resultat sigui inapel·lable, i això només depèn de nosaltres i de la nostra participació.

A mi no me s’escapa, i suposo a ningú, que la pressió “urnobòfica” del Govern espanyol, i de les institucions que en deriven, facin actes de força per impedir el fet democràtic de votat. En aquest cas nosaltres hem de defensar el nostre dret tossudament, i els que estem disposats a votar, sigui quin sigui el nostre vot, fer pinya per no posa’ls-hi fàcil als contraris.

Pot passar, de fet sembla tot encaminat perquè sigui així, que el desgast d’impedir les votacions i requisar urnes i paperetes, n’obliguin als Mossos d’Esquadra, per no tenir una altre foto amb la GC amb tricorni i pistola a la ma assentant col·legis electorals com van fer al Congrés el 13-F, i perquè així es referien, pensen ells, de la gran imatge i estima que es van guanyat els Mossos per la seva tasca impecable en els recents atemptats de les Rambles de Barcelona. Nosaltres, que ja tenim criteri, si passés que obliguessin als Mossos a treure alguna urna i paperetes, no hi hem de veure aquells que vam veure el 23-F, que hi van anar voluntaris a fer el cop d’estat, hi hem de veure els dèficits de llibertat que encara tenim i que som dependents, i precisament el 1-O és el dia de trencar les cadenes. Així doncs, ja d’antuvi, passi el que passi, els Mosso d’Esquadra han de tenir el nostre reconeixement i ser conscients de les seves limitacions que provoca la dependència espanyola.

Votar amb il·lusió, recordant a molts dels nostres que també ho farien i ja no poden fer-ho, i també fer-ho pensant al Govern, amb la Messa del Parlament, i amb tots aquests alcaldes i polítics que han fet un pas endavant i que s’hi han jugat i s’hi juguen tant.