Fins ara el procés s’ha fet amb una diligència admirable i tots ens sentim orgullosos. L’encapçalament de l’Òmnium i de l’ANC empresonant als dos líders, els Jordis, el seu relleu, de moment, no ha demostrat la força que tenien els empresonats. Lamentablement ho hem d’admetre, i això pot tenir uns efectes molt greus, que ja es comencen a veure i és que altres grups s’erigeixin a dirigir l’emprenyament social que hi ha per l’empresonament de tots aquests líders. El Comitè de Defensa de la República, que ha sortit com on bolet, intenta usurpar les tasques de les dues entitats socials que durant tots aquests anys ha fet una tasca descomunal. Aquesta proliferació espontània de barricades que estem vivint avui amb talls de carreteres i carrers, és un error greu, molt greu! i que si persisteixen ens allunyarà a molts de la seva causa. Ara, més que mai, és el moment de la unitat i de poques accions però, com deia ahir Terricabras, contundents.

Ara mateix, és un moment crític i necessitem més que mai el lideratge social d’Òmnium i de l’ANC, pel què fa les mobilitzacions a fer i per pressionar perquè en les properes eleccions del 21-D hi hagi llista única. No podem deixar el país en la situació que està, a mans només dels partits polítics i dels seus interessos. En l’article de l’ARA Oriol Junqueras d’ahir, dibuixava que cadascú vagi pel seu compte, una frivolitat i un error que el País no ens podem permetre