Preguntes incòmodes al conseller Chekir El Hormani
23 setembre 2018 per Esteve Vilanova
Segurament en fico en un terreny llefiscós i propi de molta demagògia, però honestament penso que ho haig de dir puix que la decència amb el què penso no em permet sotmetrem a la dictadura de l’opinió creada que ja fa anys va denunciar Jean-François Revel. Deia i avisava el pensador italià Giovanni Sartori en la seva obra La societat multi ètnica que fins i tot la tolerà ncia té una tolerà ncia passada la qual, com una molla, es trenca. Aquest pensament m’ha vingut a la memòria aquests dies que he escoltat moltes proclames que entrarien en el que en deia Max Weber, la caritat cristiana, però que en polÃtica a la llarga poden tenir uns efectes devastadors. Em nego a pensar que les societats italianes, alemanyes, austrÃaques,… siguin societat menys sensibles que nosaltres amb les penúries de la immigració. Detesto, i a més em fan por, aquells que van pel món amb una superioritat moral. L’història ens dius d’aquests que són els que han provocat més dolor i més horrors.
Per desnaturalitzar el què està passant amb aquest països que l’extrema dreta té un poder inusitat, aquà ho focalitzen en els lÃders i mentre ells hi veuen l’histrionisme d’aquets, jo hi veig representants socials que hi són amb vots populars. És a dir, aquà hi veig a molta gent que els hi han donat el seu vot. I què ha passat perquè això passés i passés tant rà pidament? Primer de tot que els lÃders de sempre davant d’un problema greu l’han minimitzat pensant que aixà enganyarien a la gent, i aquests no s’han deixat enganyar. No han esta honestos i parlar al seu poble com s’ha de fer amb els adults: dient la veritat.
Ara a Catalunya tenim un problema greu que veig un silenci que, com a mÃnim, és un silenci imprudent. Em refereixo amb aquesta gran vinguda d’immigrants menors no acompanyats, i en voldria fer unes quantes reflexions. La primera, és que l’UE i Espanya està pagant una quantitat importantÃssima de diners al govern del Marroc perquè faci de tap a la immigració. Això funciona més o menys bé, tot i que ells ho fan servir com una eina de pressió a Espanya i a l’UE per assolir objectis. I la pregunta és, en el pacte no hi és l’aturada de joves marroquins? I si aquets, per les circumstancies que siguin, arribar aquÃ, perquè no és possible retornar-los? Cap indicador de l’ONU ni d’Unicef diu que el Marroc sigui un paÃs hostil amb els seus joves. Entendria aquesta protecció si fos un paÃs amb guerra, però aquest no es el cas.
El segon cas és que no veig que el Govern de la Generalitat hagi demanat quin son els criteris i les formes per les quals s’envien en autocars pagats per l’administració andalusa, centenars de nois a Barcelona i se’ls abandona a qualsevol plaça. Això és protecció de la infà ncia? En el repartiment hi ha solidaritat o intencionadament els envien cap a qui? Realment és sostenible tot aquest flux? Per més tolerà ncia qui hi hagi aquà per la seva acollida, quanta tolerà ncia tindrem? Què passarà quan s’hagi esgotat la tolerà ncia? Perquè en una evidència de portes obertes com és ara sense cap lÃmit en nombre ni en el temps, algú pot pensar que la tolerà ncia serà infinita? Què passarà quan s’acabi la tolerà ncia o els recursos? Estem preparats pel moment?
Sospito que una de les causes que avui tinguin èxit aquests partits europeus contraris a la immigració, és perquè en el seu dia cap dels lÃders polÃtics no van respondre aquestes preguntes, que reconec són incòmodes, però en polÃtica voler viure en la comoditat té greus riscos.