La Llotja de Mar, és un edifici imponent d’arquitectura gòtica i neoclàssica que ha acollit els mercaders de la ciutat de Barcelona i destinat a contractacions. Té un passat històric esplendorós des que del 1352 ha estat l’epicentre del comerç català i testimoni del creixement econòmic.  El 1714 va ser víctima dels efectes dels setges borbònics i es va convertir en caserna , fins que va tornar ser recuperat per la ciutat. També el saló de contractacions acollia distintes manifestacions culturals com la del 2 de juliol del 1708 que va acollir la primera representació de tot l’Estat espanyol d’una òpera italiana. Amb la presa de Barcelona per l’exèrcit borbònic es va interrompre totes les activitats culturals a la ciutat  fins el 1750. Va ser la seu del Consolat del Mar i avui és la seu corporativa de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

És en aquest marc històric i epicentre del desenvolupament econòmic català que el President de la Cambra de Barcelona Joan Canadell en presència del President Quim Torra i davant d’un gran nombre d’empresaris i agents socials, va presentar els principis per una Catalunya independent amb perspectives 30/40. Canadell va assegurar en la seva presentació que Catalunya en 10 anys podríem assolir el PIB per càpita de 50.000 euros i un salari mínim de 1.400 euros que ens equipararia amb Àustria. Per assolir aquests objectius va senyalar catorze eixos estratègic pel nou model econòmic i el primer és disminuir dependència amb el mercat espanyol tot assenyalant que el mercat mundial és seixanta vegades més gran que l’espanyol. També proposa: dissenyar infraestructures descentralitzades, potenciar el turisme i distribuint-lo per tot el territori català, la formació, la innovació, impulsar la emprenedoria, potenciar l’economia digital, potenciar la sobirania energètica amb renovables, mantenir els principis de sostenibilitat, potenciar la simplificació administrativa, eliminar oligopolis, reformar el sistema fiscal, crear noves estructures econòmiques vinculades a la nova economia, establir salaris dignes, impulsar les cambres de comerç i enfortint-les com a vincle d’interlocució bàsica de l’empresariat.  Segons Canadell, aquest pla és el que ens ha de fer créixer de forma ràpida i serà el que marcarà la seva presidència. La vicepresidenta de la Cambra. Mònica Roca, va ressaltar la necessitat d’impulsar la I+D per assolit el 4% del PIB com els països més desenvolupats. Per la seva part el president del la Cambra de Girona, Jaume Fàbrega, advertí la necessitat de transformar la formació i imbricara-la amb les persones grans per tornar-les al mercat laboral, un fet que podria reduir la tassa d’atur en un 5%.

És normal que en certs sectors dels clàssics de l’empresariat espanyol i l’espanyolista es comenci a sentir pànic pel nou enfoc que ha suposat l’entrada dels nous gestors de les Cambres catalanes i el lideratge del president del la Cambra de Barcelona Joan Canadell. Ja varem dir en el seu dia que l’entrada de la candidatura d’Eines de País, a la direcció de la Cambra suposaria un gran canvi, i no ha passat massa temps que Canadell ja ha rebut avisos i pressions  adduint que a la Cambra no s’hi pot fer política. Notificació que ni en temps de la dictadura franquista va rebre mai Francesc Ferrer i Gironès, a les hores president de la Cambra de Girona, que  la va convertida en un servei polític.

L’endemà, els economistes es reunien en el sopar i entre altres fets rellevant que es van ressenyar va ser el lament que a l’any 2018 l’execució pressupostària de l’Estat a Catalunya va ser del 58% mentre que a Madrid en el període 2015 a 2018 va ser del 114%, 521 milions més dels previstos; un greuge que juntament amb el també recordat per Canadell, del dèficit fiscal, hem d’anar denunciant arreu. El economistes catalans i les Cambres catalanes apel·len per una economia digital i sostenible, dues característiques que ens ha de portar a guanyar el futur.

Podria ser que Catalunya, després de molts anys, hàgim trobat els lideratges econòmic i empresarial que sense cap condicionament ni motxilla, defensen i poden parlar amb tota llibertat en nom de Catalunya i per Catalunya. Ara només ens falta un Govern fort que acompanyi i també lideri la seva part.