Verba docent

L’inefable Michael O’Leary ha anunciat que està negociant amb AENA per establir una base d’operacions de l’aerolínia de baix cost Ryanair a l’aerport de Barcelona. Una mala notícia per Catalunya per dues raons:

– Per més que el mateix O’Leary i els mitjans oficials catalans s’han apressat a aclarir que en cap cas la nova base a Barcelona afectaria els vols de Ryanair a Reus i Girona, si tenim en compte que un percentatge elevadíssim dels passatgers d’aquest dos aeroports es desplacen directament cap a Barcelona, no cal ser un geni per preveure una transferència de vols cap a El Prat.

– La proposta de Ryanair ajuda a materialitzar el disseny del mapa aeroportuari espanyol decidit ja fa molt de temps a Madrid: un gran aeroport central de referència (Barajas) per on passaran tots els vols intercontinentals, amb comptades excepcions. La resta seran aeroports secundàris dedicats a vols domèstics (el mercat europeu ja és un mercat domèstic en termes del negoci aeri) i de baix cost. Emplenar El Prat amb vols de baix cost d’àmbit domèstic no farà més que consolidar el sistema d’Aena: un únic “hub” a Madrid que distribuirà passatgers dels altres aeroports secundaris. Com ja va dir Ramon Tremosa fa temps, El Prat serà la T5 de Barajas.

Per tot plegat és molt preocupant que la primera reacció de la Generalitat hagi estat felicitar-se per la proposta de Ryanair d’establir-se a El Prat. O no se n’assabenten del que està passant, o ja els està bé el model d’Aena.