El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/germacapdevila
Articles
Comentaris

Òmnium Cultural va celebrar els seus primers 50 anys de vida amb un acte perfectament dissenyat i executat, que va satisfer les expectatives creades entre els principals actors de la societat civil d’aquest país. Feia dies que es comentava sobre la possibilitat que l’entitat fes un salt endavant, i la veritat és que el discurs final de la seva presidenta, Muriel Casals, no va decebre. Òmnium agafa la torxa i es disposa a liderar un país orfe de lideratges, un poble que té clar què vol i a on vol anar, però que fa temps que espera un guia que el porti a la terra promesa de la llibertat.

Potser algú hauria volgut que la Muriel parlés més directament, o que alcés el puny i cridés IN-INDÉ-INDEPENDENCIÀ, però hauria estat un altre exabrupte sense substància que excita el personal però que tan de mal ha fet al catalanisme sobiranista. Per contra, la Junta d’Òmnium va planificar al mil·límetre cada moviment de l’acte d’ahir, dels nens aixecant la pancarta al record de la mani d’ara farà un any. Va exhibir musculatura fent pujar a l’escenari totes les juntes territorials, de Catalunya, Catalunya Nord i l’Alguer. I va estudiar, debatre i consensuar curosament –em consta– cadascuna de les paraules del discurs de la seva presidenta.

Ja no hi ha cap dubte: Òmnium Cultural és una entitat independentista, i el parlament de Muriel Casals ho va deixar palès amb una claredat meridiana, desgranant aquesta posició en tres punts:

Independència cultural: potser la part més feble de la proposta, perquè la sobirania cultural és indestriable de la política. La proposta de recórrer judicialment els atacs a la llengua i al sistema d’immersió a les escoles és una ingenuïtat: la Justícia és espanyola, molt espanyola, i demanar la seva empara és com demanar a la guineu que vigili el galliner.

Independència fiscal: és pot dir el mateix, en el context espanyol, la sobirania fiscal és una quimera si no esdevenim un estat, però la presidenta d’Òmnium va llençar una amenaça que hauria de fer tremolar a més d’un a Madrid (i a Barcelona, començant per alguns dels presents a l’acte): Si en aquesta legislatura no s’avança cap al concert, l’entitat proposarà mesures d’insubmissió fiscal. Alerta! No és una amenaça d’un grup d’eixelebrats, és un advertiment d’una entitat que fa un any va quadrar els líders polítics d’aquests país rere una pancarta i que va movilitzar un milió i mig de persones pels carrers de Barcelona. Poca broma amb aquesta gent, que quan s’hi posen, s’hi posen.

Dret a decidir: Aquesta ha estat una declaració contundent que em va agradar molt. Òmnium reclama un referèndum oficial i vinculant en un termini raonable, i a més a més declara obertament que treballarà per eixamplar la base sobiranista del país, de tal manera que el resultat de la consulta sigui la independència de Catalunya.

S’han acabat els temps de les mitges tintes, del peix al cove i dels covards. Els polítics catalans no estan per la labor. La societat civil catalana sí. Una gran ovació per Òmnium. Si esteu disposats a fer el que va anunciar ahir la vostra presidenta, compteu amb mi.