El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/germacapdevila
Articles
Comentaris

L’article publicat ahir al diari El Punt Avui ha provocar alguns comentaris interessants dels lectors que m’han impulsat a continuar desgranant el tema aqu√≠ al bloc.

S√≥c un ferm defensor del sistema electoral de circumscripcions uninominals, el first-pass-the-post angl√®s. Vaig defensar-ho a la meva columna Xocolata espessa. Crec que els seus avantatges s√≥n enormement superiors als seus inconvenients, fins al punt de considerar inferiors els matisos del sistema alemany o l’escoc√®s. Com deia a l’article del diari, vull votar nom√©s un diputat, que respongui als meus interessos per davant dels del partit, sense amagar-se rere una llista.

Els lectors Ramon Plana, Jaume Oller i Toni Toluges adverteixen que el sistema de circumscripci√≥ uninominal por aprofundir el bipartidisme i provocar majories absolutes. ¬†El que no arriben a copsar √©s que aquest sistema el que fa √©s precisament disminuir el pes dels partits, perqu√® per m√©s que els diputats siguin membres d’un o un altre partit, han de retre comptes directament davant dels seus electors, que li renovaran la confian√ßa o l’enviaran cap a casa a la seg√ľent cita electoral. Per aix√≤ en els pa√Įsos on √©s vigent aquest sistema, la disciplina de vot no existeix i moltes vegades els parlamentaris se salten les ordres del partit perqu√® saben que si la fan la paguen, i no podran amagar-se al mig d’una llista electoral. Pot haver una majoria absoluta, per√≤ a l’hora de votar lleis importants, resulta dif√≠cil fer valdre aquesta majoria, perqu√® cada diputat vota en funci√≥ del mandat del seu districte. Recordem que a la Gran Bretanya, els membres del parlament estan obligats a “obrir la consulta” almenys un cop al mes, es a dir a atendre els ciutadans del seu districte personalment i escoltar els seus problemes i les seves queixes.¬†Fent una caricatura, podr√≠em dir que ens √©s ben igual de quin partit √©s el meu diputat, sempre que defensi els meus interessos. Els diputats catalans a Madrid, del partit que siguin, es cuidarien de votar contra Catalunya. Ara veiem dia si, dia tamb√©, espectacles lamentables com els diputats del PSC a Madrid votant en contra del que havien aprovat al Parlament de Catalunya.

No nom√©s la disciplina de vot √©s una estafa democr√†tica, el mateix sistema de llistes tamb√© ho √©s. Deixeu-me que us posi un altre exemple. Alg√ļ em pot explicar perqu√® els habitats de –posem per cas– Palafolls, s√≥n representats per 85 diputats al Parlament, i els de Tossa de Mar, amb una poblaci√≥ similar, nom√©s compten amb 17 representants? √Čs democr√†tic aix√≤? √Čs infinitament m√©s democr√†tic dividir el pa√≠s en circumscripcions uninominals de poblaci√≥ homog√®nia, la qual cosa garantiria una representaci√≥ igualit√†ria a cadasc√ļ dels ciutadans del pa√≠s. En el cas de Catalunya, si el Parlament t√© 135 escons, dividim el pa√≠s en 135 circumscripcions d’uns 55.500 habitants, i garantirem una representaci√≥ equitativa a tots els catalans. I tots els catalans podran desfer-se del seu diputat si no fa la seva feina, amb l’avantatge afegit de veure acabat per sempre el trist espectacle de llistes de candidats elaborades a dit pels l√≠ders del partit i aprovades a la b√ļlgara per assemblees d’un grapat de militants.

Repeteixo: No vull haver de triar una llista de 85 diputats –dels quals amb prou feines conec 4 o 5–que a l’hora de votar al parlament esperen el senyal del cap del grup parlamentari per votar com xaiets sense cap possibilitat de dissid√®ncia. Vull el meu diputat, a qui pugui demanar explicacions i pugui enviar cap a casa si no dona la talla.