Verba docent

He rebut un correu electrònic amb la notícia de la inauguració de la nova seu del Casal dels Països Catalans de La Plata, un centre cultural i social que, juntament amb un altre centenar llarg de casals d’arreu del món, s’ocupa de mantenir viva la presència de la cultura i la llengua catalanes a la capital de l’estat de Buenos Aires, a l’Argentina.

El Casal de La Plata va viure una època daurada amb la primera onada emigratòria catalana cap a Sudamèrica, després del fracàs de la Primera República. Va participar activament en el bastiment ideològic i el finançament de les activitats separatistes i republicanes que es gestaven a l’interior de Catalunya, tot contribuint a instal·lar el Cas Català en l’agenda política internacional. Un gran quadre amb una vella foto en blanc i negre testimonia el sopar de benvinguda que el Casal va brindar a l’Avi Macià en la seva gira pel continent americà, per recaptar fons pel moviment separatista que fracasaria en els fets de Prats de Molló.

Condemnat a la letargia per la dictadura fascista de Perón, va restar inactiu fins que a començaments del 90, quan l’empenta dels catalano-argentins de segona i tercera generació, amb l’immediat recolzament dels”avis”, el van tornar a la vida. Avui és un centre amb centenars de membres, amb classes de català en diferents nivells, amb una coral de gran projecció, amb una sala de conferències plena d’activitats, un grup infantil, un grup de joves, i un llarg etcètera. Tot és voluntarisme, allà ningú no cobra ni la benzina. Com quan s’enviaven paquets de menjar i de roba cap a la Catalunya de Posguerra, encara hi ha milers de catalans i descendents de catalans arreu del món que dediquen hores i hores sense rebre cap altra compensació que la satisfacció de contribuir a la grandesa de Catalunya. Quan tornen a visitar la terra dels seus pares i els seus avis, senten una gran decepció quan comproven que la gran majoria de la gent de Catalunya no en té ni idea, de la tasca que fan els casals. La Diàspora s’ha esborrat de la memòria colectiva, ja sigui l’exili llunyà de l’Argentina o Austràlia, com el dels avis i àvies que encara avui moren oblidades en poblets del sud de França.

Amb un gran esforç, els catalans de La Plata han aconseguit comprar i reformar a nou una seu social a l’alçada de la seva missió, que segueix sent la mateixa: difondre el fet català, i estar a punt per quan arribi un altre Juny.