Verba docent

La SGAE ha tornat a lluir-se, aquesta vegada cobrant 5.000 euros en concepte de drets d’autor en un concert benèfic de David Bisbal. El ridícul ha estat tan gran que fins i tot Billboard se n’ha fet ressó, i finalment han intentant tapar la vergonya anunciant una donació equivalent a l’entitat organitzadora.

La SGAE és una entitat legal (a diferència de la ‘Ndrangheta, la Camorra o la Cosa Nostra) que recapta diners en nom dels autors i compositors. El seu màxim triomf ha estat el conegut cànon digital (legalment es diu “compensació pel dret de còpia privada”, vaja eufemisme!), que s’aplica als cd, als dvd, als reproductors digitals i que ara es vol ampliar a les connexions d’internet (!). És quelcom tan indignant i indefensable com si els editors apliquessin un cànon als tallats i els croissants per la gent que llegeix els diaris als cafès sense comprar-los. Val la pena llegir aquesta carta d’un lector tan clara com breu.

La situació és realment vergonyosa. La recaptació és superior als 400 milions d’euros anyals. Poca broma. El 75 per cent d’aquests diners es reparteixen entre l’1,73 per cent dels autors membres de l’SGAE, la resta rep les escorrialles. Bé, no ben bé la resta, només alguns, perquè el 63 per cent dels membres no rep ni un cèntim. L’enveja de Toto Riina i els Corleone, vaja.

L’SGAE està condemnada a desaparèixer. El sistema de drets d’autor aplicat a la música té els dies comptats. La revolució està en marxa, i cada vegada més els músics recòrren a internet per posar el seu material a l’abast dels consumidors, de forma gratuïta, tot buscant la màxima difusió que els permeti en un futur guanyar-se la vida de la mateixa manera que tots els músics durant mil·lennis: tocant música en directe. Les grans discogràfiques ja han entés que aquest és el futur i és per això que han tornat els World Tours dels gran mites de la música. El negoci ja no és la venda de discos, sinó els concerts, les gires i el merxandatge.

És més, les discogràfiques ja no són necessàries. Qualsevol pot crear música, penjar-la, i cercar la fama. Si en voleu una prova, escolteu aquesta banda sonora per a un podcast que he creat jo mateix (que sóc un analfabet musical) amb el GarageBand. Us la podeu descarregar si voleu, no cal pagar drets d’autor…

Aquest és el futur: música gratuïta (és més, els mateixos músics frissaran per aconseguir moltes descàrregues gratuïtes), els músics guanyant-se les garrofes amb els directes, des de les festes majors fins als concerts multitudinaris als estadis, i els de l’SGAE venent ulleres, bosses i cinturons sobre una manta al Passeig de Gràcia.