Verba docent

El digital Directe!cat explicava que els nens emmanillats i amb els ulls tapats de l’anunci del PP contra la Llei d’Educació són dos dels vuit fills del president del PP de Barcelona, Toni Bosch, un “membre destacat de l’Opus Dei, vidalquadrista convençut”, segons el cronista.

La curiositat em va portar al bloc personal del senyor Bosch, on vaig trobar una notícia esfereïdora, que transcric fidelment perquè encara em tremolen les mans com per traduir-la (és que el senyor Bosch fa el bloc en castellà):

“Hoy un amigo me ha comentado la situación. En su casa sirve un matrimonio ecuatoriano. Después de las dificultades el año pasado lograron traerse a su hijo de 8 años. Una vez reagrupados, y todos felices, hay que escolarizar al niño. Lo envían a un Colegio concertado, de ex religiosas. Con buena fama. Al cabo de unos meses el niño empieza a hacer cosas raras: se tita del pelo, y se lo arranca. Hoy tiene placas de calvicie. Mi amigo me comenta que lo que ocurre que el niño en casa habla sólo castellano, y el Colegio no entiende nada. ¿Por qué? Por qué todo es en catalán.”

Marededeusenyor! Parlar català provoca calvície! Amb els milers de nens immigrats que s’han incorporat al sistema educatiu català, segurament tenim les aules plenes de calbs com el Homer Simpson. Aquest descobriment científic que lliga la calbesa amb el català capgira completament els arguments a favor de la nostra llengua. Em confesso desarmat.

Com es pot veure a la foto, el senyor Bosch conserva una cabellera envejable. És clar, el senyor Bosch parla i escriu en castellà, la qual cosa el protegeix de la caiguda dels cabells.

Jo encara no en tinc 40 i ja sóc mig calb, i ara que ja en sé la causa, espero que los lectores entenderán que debo tomar medidas drásticas para recuperar mi frondosa y sedosa cabellera. Gracias señor Bosch, por abrirme los ojos!!!