Verba docent

Ja em vaig indignar prou quan El Punt va informar de les estratgemes dels partits per ocultar segons quins candidats de les llistes electorals per al Parlament Europeu. Avui ha arribat a les meves mans la papereta del PSOE i no he pogut evitar sentir-me estafat, enganyat, defraudat.

L’ocultació de candidats és una degradació del sistema democràtic que s’afegeix al fet d’haver de votar en el marc d’una circumscripció electoral única per a tot l’Estat. És ridícul i poc democràtic que en unes eleccions europees els partits catalans es puguin presentar en coalició amb un partit de les Canàries o d’Andalusia, però no puguin fer-ho amb un partit nord-català, per exemple, amb el qual les afinitats són molt més naturals. El mateix es pot dir dels partits bascos.

Només hi ha un partit amb representació parlamentària a Catalunya que assumeix sense complexos aquesta realitat: Una districte electoral únic per a una nació unitària i indivisible. Per això el PP presenta a Mayor Oreja a pertot sense cap complex.

Tambe CiU presenta sencera la llista de la seva Coalició per Europa, però a Espanya els catalans (que fan lleig i resten vots) seran ocultats.

On és la Maleni?

Com pot el PSC presentar una papereta que és mentida? En primer lloc, té el logo del PSC i diu PARTITS DEL SOCIALISTES DE CATALUNYA PSC,  i entre parèntesi diu PSC-PSOE. En realitat, la llista que es presenta és una per a tot l’Estat, i és la del PSOE. Però el que és més indignant és que directament s’amagui als electors que quan es vota la papereta del PSC (veure foto) en realitat s’està votant la Magdalena Álvarez. És una manipulació democràtica tan obscena que fa basarda. I no és l’únic candidat socialista espanyol amagat. És democràtic l’engany de presentar als electors una papereta que es transformarà en un vot per a candidats que no hi figuren?

Amb Iniciativa passa tres quarts del mateix. Tots els que votin la papereta que porta en Raül Romeva com a cap de llista, en realitat estaran votant per un altre cap de llista, en Willy Meyer, ocult als electors catalans.

La llista d’Esquerra també amaga els candidats bascs, aragonesos, gallecs i fins i tot els balears. Podeu passar dues hores remenant la seva web, però no hi trobareu la llista de candidats. No hi ha manera de saber a qui votareu, a més a més de l’Oriol Junqueras.

Tot plegat és un exemple de manual de la diferència entre legalitat i legitimitat. Aquest escàndol és legal en el sentit més kelsenià, però és una estafa democràtica completament il·legítima. I desprès es pregunten quina és la causa de l’elevada abstenció?

Vivim en una democràcia de baixa intensitat, hereva directa de la dictadura franquista, que cada vegada es degrada més:

• Es persegueix la llista de Lluita Internacionalista, però no s’impedeix la participació de partits fascistes com la Falange.
• Una aberració jurídica com la Ley de Partidos és plenament vigent.
• Ens expliquen contes de fades sobre federalisme i autonomia, però vivim en una simple descentralització administrativa on les competències son cedides pel poder central, que n’és el titular i pot recuperar-les quan vulgui, directament o indirecta. El president de Catalunya té el mateix rang que el president (més ben dit, l’alcalde) de la ciutat de Ceuta.
• La Justícia persegueix els criminals de la Xina, Xile, Israel i Júpiter, però a Espanya els genocides i els seus còmplices es moren al llit i els familiars dels assessinats no poden ni obrir les fosses comuns per identificar els seus morts.
• Ciutadans del mateix Estat amb la mateixa renda reben tractaments fiscals radicalment diferents en funció d’on visquin, tot i que el sistema és únic i centralitzat.

Ara, ens van votar candidats fantasmes que no figuren en les paperetes. Som molts els europeistes convençuts en aquest país, però ens ho posen molt difícil.