Verba docent

Ahir un amic analista polític, d’aquests que omplen planes de diaris i hores de ràdio i tele amb postulats de política-ficció, em va explicar convençut dues teories que circulen pels àmbits dels assessors i els gabinets de comunicació. Una està posant nerviós a més d’un protagonista de la política catalana, i l’altra podria explicar algunes mogudes incomprensibles del món del futbol.

La primera de les teories té a veure amb el PSC, més concretament amb el president Montilla. “Tu que ets al rovell de l’ou, qué creus que passarà amb el tema del finançament?”, vaig demanar al meu amic analista, afalagant-lo per fer-lo abaixar la guàrdia. Va caure en el parany i va revelar-me el primer del seus secrets: “L’oposició (i els socis del tripartit també) han basat el seu discurs d’una forma gairebé monogràfica en el tema del finançament, i l’estira-i-arronsa amb el govern espanyol sembla condemnat a un mal acord per a Catalunya que obrirà el camí a un triomf electoral de CiU. Tanmateix, Montilla i ZP, seguint un guió perfectament cronometrat, tenen preparada una posada en escena que desmuntarà tot l’argumentari de l’arc polític català, a banda del PSC. Montilla pactarà amb ZP un finançament molt proper a les demandes més agosarades del món polític i empresarial català. La crisi ha obert l’aixeta del dèficit a tots els governs europeus, per la qual cosa un petit augment per omplir la guardiola catalana no afectarà gaire l’estat dels comptes espanyols. L’oposició -i Esquerra i Iniciativa- es quedarien amb un pas de nas, sense temps per recompondre un discurs coherent i les properes eleccions al Parlament serien un passeig militar per al PSC. ZP per la seva banda, calmaria les hordes espanyolistes amb una sentència desfavorable de l’Estatut, que no faria gaire mal a una Catalunya amb les butxaques plenes”.

Va deixar-me esmaperdut, per la qual cosa vaig decidir canviar de tema i anar-me’n al terreny de l’esport. “Com pot ser que amb un deute de centenars de milions d’euros, Florentino Pérez torni a embarcar el Real Madrid en una política esbojarrada de compra d’estrelles del futbol?” vaig preguntar, intentant fer servir un vocabulari entortolligat, que és l’únic que entén el meu amic analista. Em va respondre amb contundència: “És molt simple. Florentino abocarà el club a una situació econòmica insostenible, que farà inevitable la seva transformació en Societat Anònima Esportiva. Ell mateix es farà càrrec de la salvació de l’entitat, i es quedarà el Madrid en propietat, a l’estil Abramòvitx amb el Chelsea o Berlusconi amb el Milan”.

Si non è vero…