Verba docent

Que el món de la informació està canviant ja fa temps que se sap. La premsa (la ràdio, la tele, els diaris, les agències) veu amb pànic com el monopoli en el subministrament de la informació li fuig com sorra entre les mans. Des de l’aparició d’Internet, però, el canvi s’ha accelerat, i està agafant una velocitat de vertigen.

Ahir vaig sentir per Catalunya Ràdio un fet sorprenent i esclaridor. Les eleccions a l’Iran i les protestes ciutadanes posteriors han esdevingut un fet informatiu de primer ordre. Seguint el guió del periodisme tradicional, els mitjans han movilitzat els seus enviats especials per cobrir els fets de primera mà. Tanmateix, el govern iranià ha barrat l’accés a les fonts d’informació, i els periodistes desplaçats s’han quedat desinformats. Ahir al vespre, l’informatiu de Catalunya Ràdio va connectar en directe amb l’enviada especial a Teheran, però aquesta es va limitar a fer una declaració reveladora de la situació de desconcert de la professió periodística: “El govern ha enviat faxos a totes les agències, corresponsals i enviats prohibint de cobrir les manifestacions. Qui vulgui saber que està passant, que vagi a Internet”.

Twitter, la darrera revolució de la xarxa 2.0, tenia prevista per aquesta setmana una aturada tècnica per ampliar els seus servidors. Tanmateix, es va veure forçat a posposar-la perquè el tràfic des de l’Iran s’havia disparat: els iranians estaven servir Twitter per informar-se sobre les protestes, per convocar-les, per opinar, per defensar les seves idees. Alhora, milers d’iranians carregaven vídeos a Youtube, pujaven fotos a Flickr i actualitzaven els seus blocs en temps real amb els darres esdeveniments. La premsa tradicional, cega. La informació, viva a Internet.

Tot està canviant, i no tenim la més mínima idea en quina direcció. Fa pocs dies, la companyia rusa DST va comprar l’1,96 per cent de Facebook per 200 milions de dòlars. Microsoft va pagar 240 milions per 1,6 per cent de les accions fa menys de dos anys. Aixó vol dir que Facebook val 10.000 milions. Google val 134.000 milions. A hores d’ara són els dos canals més importants del món en termes del volum d’informació que hi transita. Si ho comparem amb els mitjans tradicionals, veurem que Time Warner val 31.000, News Corp. 27.000 milions, i el New York Times amb prou feines arriba als 900 milions.

Es pot argüir que a Facebook i a Twitter encara és hora que trobin la manera de fer diners (un argument que no és vàlid per a Google, que si que en fa, i molts), però el problema és que la premsa tradicional, avui en dia tampoc no l’hi troba.