Verba docent

D’un temps ençà, s’està alçant un mur d’Adrià entre Espanya i Catalunya. Son molts els que de manera entusiasta col·loquen cada dia un nou maó que consolida i fa més sòlida la paret divisòria. No us penseu pas que només hi ha catalans fent de paletes, també hi ha espanyols de pura raça que hi afegeixen totxos amb ganes i convicció, tot contribuint a despertar consciències independentistes cada cop que obren la boca.
Entre els paletes espanyols hi ha primeres figures com ara en Jiménez Losantos o en Mayor Oreja, i també l’ex-president José Maria Aznar. La seva conferència d’ahir a la FAES és una peça de col·lecció que us recomano llegir, tot intentant contenir el riure fins al final. No és gens fàcil, però.
Més enllà de les mentides habituals, com ara que la Lei d’Educació de Catalunya “supone erradicar la enseñanza del español de las escuelas”, el que més m’agrada és cercar i trobar els lapsus que s’escapen als que escriuen i revisen els discursos dels personatges públics. Hi ha equips de professionals encarregats de pulir i adornar els textos, però sempre deixen escapar perles que mostren el pensament i la ideologia rere els mots.
Diu l’Aznar al seu discurs que “estamos ante un enorme error, que sobre todo van a pagar muy caro los niños catalanes, y que como siempre pagarán mucho más duro los niños catalanes sin recursos, porque los niños catalanes ricos ya se encargan sus familias de enseñarles castellano debidamente.” Brillant. Ens mostra amb quins catalans es relaciona l’ex-president, els de les zones altes de Barcelona que s’esforcen en parlar aquell castellà tan ple de catalanades com el que es pot llegir cada dia a La Vanguardia.
I la cirereta del pastís. Aznar s’esperava “que el Gobierno de la Nación –que tiene capacidad y legitimidad- reaccionara en defensa de la libertad de los cientos de miles de familias españolas que viven en Cataluña y a las que se niega el derecho a elegir en qué lenguas quieren escolarizar a sus hijos.” Ep, alerta!, que diria en Monegal. Tenim aquí un lapsus que ens mostra de forma transparent que molt endins de la seva consciència, ells saben que els catalans no som espanyols. Aznar no parla de les famílies catalanes que no poden escolaritzar els seus fills en castellà, sinó dels “cientos de miles de familias españolas que viven en Cataluña”. No parla de les més de 2 milions de famílies que hi ha a Catalunya, sinó dels cientos de miles d’espanyoles. No hace falta decir nada más, que diria en Schuster.