Verba docent

El govern ha aprovat el nomenament de Jordi Font com a delegat de la Generalitat de Catalunya a Buenos Aires. És una notícia que ha passat gairebé desapercebuda als mitjans catalans. A les espanyes, sembla ser que el tema de les “ambaixades” catalanes ja no ven, i tampoc no ha hagut gaire ressò.
Tanmateix, hi ha una novetat en aquest nomenament que el fa digne de destacar. Per primera vegada, la Generalitat confia en un home de la Diàspora per dirigir una representació del Govern a l’exterior. En comptes de desplaçar gent del país, en el cas de Buenos Aires s’ha sabut apreciar el know-how que dóna el fet de comptar amb més de 40 anys de residència a l’Argentina, de l’experiència única de la Diàspora, que compta amb una àmplia trajectòria en defensa de la cultura catalana arreu del món.
Més d’una vegada hem escrit que no es podia entendre que Catalunya no tragués profit del enorme potencial dels emigrants catalans i els seus descendents, que escampen la catalanitat arreu des de fa segles. Aquesta vegada, ens hem de treure el barret davant de l’opció triada pel govern català per a la Delegació de la Generalitat a l’Argentina.
Jordi Font és una persona que per sí mateixa reuneix els requisits per encapçalar la Delegació: té una àmplia experiència en la gestió empresarial privada, i una àmplia experiència en la gestió social. Però encara hi ha un valor afegit addicional, amb un enorme simbolisme. El nomenament de Font és un acte de desgreuge i reconeixement efectiu (no de paraules) a la Diàspora Catalana. Jordi Font ha estat president del Casal de Catalunya de Buenos Aires, fundat en 1886, i el germà gran dels centres catalans del con sud d’Amèrica.
Aquesta vegada, Catalunya ha sabut apreciar el valor de la Diàspora, i el valor personal de Jordi Font per al càrrec, fins i tot prescindint del fet que Font hagi anat a les llistes del Parlament per CiU en més d’una oportunitat. Sempre ens queixem del partidisme i de la política del carnet. Aquesta vegada, ha prevalgut el país. Enhorabona.