Verba docent

Sempre és més fàcil defensar-se contra els que ens ataquen de cara, perquè els veiem venir i podem preparar-nos. Com un pit-bull lligat que ens borda i ens ensenya les dents. Si ens apropem, ja sabem el pa que s’hi dóna. Catalunya moltes vegades vol apropar-se a acaronar el pit-bull espanyol, i torna amb unes quantes mossegades al cul.

Tanmateix, són molt més perillosos els llops amb pell de xai, que fan veure que són dels nostres, que són bons jans, que són amics, i sense que ens adonem ells van fent la feina.

Fa un parell de díes vaig anar a Perpinyà a gaudir d’un partit de l’USAP, convidat pels bons amics de l’ADAC. A banda del bon rugbi, vam conèixer i xerrar una bona estona amb els principals directius de l’entitat. Des que Paul Goze va tornar a la presidència del club, la catalanitat, la llengua, i les relacions transfronteres han esdevingut una prioritat. Un dirigent de primer nivell em va explicar que una de les primeres accions va ser convidar la directora de TV3, la Mònica Terribas, a visitar l’estadi i explorar vies de col·laboració en la tasca de fer país. El president Goze estava delerós per explicar-li les seva idea de fer de l’USAP un instrument per eixamplar la conciència nacional i difondre la llengua pròpia a la Catalunya Nord, tot ajudant a estrenyer llaços amb els germans del sud. Tanmateix, la directora de TV3 va ser taxativa: “Els temes de país, no ens interessen. Els temes de llengua, no ens interessen. Només volem els drets d’imatge, i gratuïts”. Final de la conversa.

TV3 és la televisió nacional de Catalunya. Fa mesos i mesos que de mica en mica el marc de referència de l’emissora s’està desplaçant de Catalunya vers Espanya. Reconec que fins ara no m’ho he acabat de creure, a pesar de totes les senyals que es van succeint dia rere dia. Per als informatius de TV3, un succés a Burgos té prioritat sobre un succés a Perpinyà. Quan parlen del govern, es refereixen a Madrid. Als programes de producció pròpia, els personatges que parlen castella (i davant dels quals els interlocutors catalans es passen al castellà) cada cop són més freqüents. Els anuncis en castellà ja són habituals. Els examples són molts, però jo no m’ho acabava de creure. Vaig llegir el llibre de Víctor Alexandre sobre el tema, i tampoc no vaig voler acceptar-ho. A Perpinyà, però, me n’he convençut que al capdavant de TV3 també hi ha un lloba amb pell de xai.

Per cert, el relat ha estat corroborat per altres dirigents que hi eren presents.