Verba docent

El resultat de la tria de la ciutat que serà la seu del Jocs Olímpics de 2016 serà només una anècdota per a Madrid. La candidatura ha estat un esglaó més en l’objectiu de fer de Madrid la capital d’un estat macrocèfal a l’estil francès: una gran ciutat central que ho té tot, i ciutats i regions perifèriques que no són res.

No és casual que Madrid 2016 sigui una de les candidatures amb el percentatge més elevat d’obres ja construïdes. Els Jocs són només l’excusa per seguir injectant diners públics per fer encara més gran Madrid. Kilòmetres d’autovies, extensió de la xarxa de metro (115 noves estacions en els darrers 5 anys, i seguim…), un mega-aeroport infrautilitzat, i un llarg etcètera. És igual que la proximitat de Londres 2012 jugui en contra. No deixa de cridar l’atenció que el dossier oficial de la candidatura faci esment de les despeses en accions promocionals i de les previsions d’ingressos, però que no inclogui ni una sola xifra en el capítol de les inversions. Sabem que és un pou sense fons. Esdevenir o no la seu, no té la menor importància. La feina ja està feta.