Verba docent

La repetició del referèndum a Irlanda per la ratificació del tractat de Lisboa, és un altre antecedent interessant a apuntar a la llibreta del full de ruta per la independència de Catalunya. La política internacional en els darrers anys ha establert alguns precedents importants que podran esgrimir-se per analogia en el cas català.

EL REFERENDUM PER LA INDEPENDÈNCIA DE MONTENEGRO va homologar les condicions per a l’acceptació internacional del resultat: més del 50 per cent de participació i més del 55 per cent del vots a favor. A Catalunya, parlem de poc més de 1.400 vots. També cal destacar com ha evolucionat Montenegro d’ençà l’independència: “És molt difícil estar en contra de la independència amb tot el que hem guanyat convertint-nos en un nou Estat”, diu ara Srdan Milic, líder dels proserbis que van votar en contra de la secessió. És com si l’Alejo Vidal-Quadras digués el mateix respecte a Catalunya. Poca broma.

LA DECLARACIÓ PARLAMENTÀRIA D’INDEPENDÈNCIA DE KOSOVO és potser l’antecedent més destacat per al nostre país. És el full de ruta homologat per la comunitat internacional en cas que l’estat del qual el nou país vol segregar-se n’estigui en contra. És tan senzill com que una majoria simple del parlament declari formalment la independència. El procés cap al nou estat queda a continuació a mans d’una comissió que negocia les condicions amb l’estat del qual se segrega i amb les instàncies internacionals. En el cas de Kosovo no ha calgut ni tan sols un referèndum posterior de ratificació.

EL REFERÈNDUM IRLANDÈS del 2 d’octubre també estableix un precedent molt important per a Catalunya. Queda establert doncs a Europa que una consulta vinculant amb resultat negatiu pot repetir-se a fi d’obtenir un resultat afirmatiu. Com en el cas quebequès, obre la porta a reiterar un referèndum d’autodeterminació que no sigui majoritari.

Convé que ens ho apuntem tot plegat a la llibreta, perquè més d’hora que tard ens serà de molta utilitat.