El nerviosisme entre els assessors i analistes dels partits polÃtics catalans no para de créixer. Ja no només han de controlar el que diuen les enquestes, sinó que també han de seguir amb deteniment l’evolució de la Lliga de Futbol Professional.
Si en Guardiola no pot revalidar el tÃtol, Joan Laporta serà història. Si el Barça guanya la lliga, Laporta esdevindrà un problema seriós per a la classe polÃtica catalana.
El segle XXI és el segle de las sensacions, dels sentiments, més que no pas de la raó. Si abans anà vem a un restaurant per atipar-nos, ara anem per experimentar sabors i textures. Si abans els anuncis de cotxes ens parlaven dels atributs del vehicle i ens l’ensenyaven, ara només apunten als nostres sentiments (vegeu aquest anunci d’Audi, dels 45 segons que dura l’spot, el cotxe només apareix durant 4 segons).
Amb la polÃtica del segle XXI passa el mateix. Els electors es mouen per sentiments (Obama, Berlusconi, Chávez), no pas per ideologies o propostes. La gent vol seguir als guanyadors, i no fa cas dels draps bruts dels lÃders personalistes. És cert que hi ha dossiers amb misèries laportistes als calaixos a punt per veure la llum tan bon punt l’actual president del Barça faci el pas. Però tal com s’ha demostrat en el cas italià , en molts casos el resultat final és l’enfortiment del lÃder, perquè demostra ser guanyador contra tot i contra tots. En la polÃtica del segle XXI no es parla de bons i dolents, sinó de guanyadors i perdedors.
L’evolució de la situació polÃtica del nostre paÃs, amb una acumulació formidable de frustracions, és camp propici per l’aparició de lideratges forts i personalistes. Si a sobre se suma un triomf del Barça, és molt probable que una candidatura de Laporta aconsegueixi un petit nombre de diputats que dinamiti l’aritmètica parlamentà ria. A sobre, el timing de tot plegat és perfecte, perquè la lliga acabarà quan la campanya electoral estarà a tot gas.
En secret, els polÃtics catalans preguen cada nit al bon Déu perquè el Barça no guanyi la lliga.
