Verba docent

La tempesta de neu va deixar-nos tot un dia sense llum. Una ocasió perfecta per descobrir fins a quin punt ens hem passat de frenada en aquesta societat del benestar que tots gaudim sense pensar-hi.

No hi ha llum, la nevera i el congelador van plens, i haurem de llençar molt de menjar.

No hi ha llum, no podem cuinar, ni tan sols escalfar una mica d’aigua per a fer-nos un té. Van posar la placa d’inducció i el forn elèctric, que són com els de l’Arguiñano, més moderns i actuals que els fogons de tota la vida.

No hi ha llum, no funciona la calefacció ni l’aigua calenta. La caldera és també molt moderna, amb un ordinador que controla la temperatura i la distribució de l’aigua calenta per a la dutxa i els radiadors. Molt millor que la caldera d’abans, que s’havia d’encendre amb un llumí i que l’artilugi més avançat que tenia era una vàlvula de seguretat per si un cop d’aire apagava el pilot. Ja havíem sospitat que la nova caldera no les tenia totes, quan va deixar de funcionar i el tècnic (un tècnic dels d’ara, amb davantal blanc, celles depilades i mans amb manicura) es va limitar a reemplaçar un circuit integrat i declarar “el processador ha fallat”, tot lliurant-nos una factura de 240 euros.

No hi ha llum, no podem menjar calent, no tenim calefacció, no ens podem dutxar, no hi ha tele, ni renta-vaixelles, ni ordinador. I és ara quan descobrim que aquest Estat del que no ens decidim a desempallegar-nos gestiona tota la xarxa elèctrica des de Madrid mitjançant un monopoli que controla més de 30.000 kilòmetres de cablejat. I ja sabem com funcionen els monopolis.

De sobte, recordes que a casa hi viuen tres adolescents digitals. Es talla el subministrament elèctric i entren en pànic. No poden mirar la tele, no hi ha ordinador i molt menys internet. No hi ha Wii. El mòbil, la Nintendo i l’iPod fa estona que han esgotat la bateria. Ahhhhhh!!!!!

Un moment. De sobte, els adolescents digitals obren els ulls a un nou món. Jocs de cartes, llibres als prestatges, converses entre germans i amb els pares. Espelmes! Elements de decoració nadalenca que resulta que tenen una altra utilitat: il·luminar! Un sopar frugal (i fred) a la llum de les espelmes. Seure al sofà al voltant de la ràdio a piles, que informa sense descans de les conseqüències del temporal. El pare explica que els avis sentien novel·les i sèries d’aventures per la ràdio, quan la tele no existia. La cara de sorpresa dels adolescents digitals obre la porta a un reguitzell d’anècdotes dels pares, que recorden la seva vida abans de l’era digital, i moltes nits amb espelmes. Recorden com era dormir abrigats i coberts amb moltes mantes, perquè temps era temps a l’hivern feia fred i a l’estiu feia calor, també a dins de casa.

24 hores després, torna la llum, i els adolescents tornen a la seva vida digital: tele, Nintendo, Wii, Facebook, Messenger, SMS. Tot torna a la “normalitat”. Molt endins, però, l’experiència de tot un dia sense llum els ha deixat una empremta especial.