El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/germacapdevila
Articles
Comentaris

Una nova onada de consultes. Més d’un milió de ciutadans convocats a les urnes per un moviment ciutadà que ha passat per sobre de les estructures del poder com un tsunami. És igual l’índex de participació i el resultat. Les consultes són l’èxit col·lectiu més important d’aquest país des que Francesc Macià va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat.

Quan tots plegats ens havíem cregut els discursos com ara la-gent-està-tipa-de-la-políticala-gent-nomès-es-preocupa-de-temes-com-l’atur-i-la-crisi, resulta que desenes de milers de voluntaris s’organitzen al marge dels partits i les institucions per fer política i fer un acte revolucionari: votar.

L’efecte és tan massiu, que l’eix central de la política catalana ha virat radicalment. Fins ara la política a casa nostra girava en torn a l’eix dreta-esquerra, més enllà del major o menor catalanisme o nacionalisme dels partits polítics. Les consultes ho han canviat tot. D’ara en endavant, la política catalana gira en torn a l’eix sobiranisme-unionisme. Amb tots els matisos que es vulguin, tothom es veu en l’obligació de definir-se en funció d’aquest eix.

El president Montilla decideix llençar la seva candidatura a la reelecció des del centre geogràfic del país, com a símbol de la centralitat de la seva proposta, però es veu obligat a definir-se amb claredat: “Sóc català i catalanista, però també sóc espanyol i federalista”.

El líder de l’oposició es presenta a una entrevista televisiva amb la voluntat de mantenir-se en l’ambigüitat, però la primera pregunta de la Mònica Terribas no és sobre l’eix esquerra-dreta, sinó ben clara: “És vostè independentista?”.  L’Artur Mas va malabars per no definir-se, ignorant que aquesta indefinició és el seu pitjor enemic.

Tothom se situa en el seu lloc. Des del president, els consellers, els líders sindicals i empresarials, fins al Justo Molinero, que ha fet el plantejament més clar i contundent de tots. És el gran valor de les consultes. La independència no serà mai més una opció radical i marginal. És part del discurs polític quotidià. Els ciutadans tenim el dret a saber on és cadascú dels líders i candidats. Amb normalitat. Alguns són unionistes i altres sobiranistes. No hi ha bons i dolents, sinó dues opcions vàlides i legítimes.

Hem fet un pas de gegant amb les consultes. El següent és poder exercir realment el dret a decidir. A les urnes o al Parlament. I ho farem, més aviat que tard, perquè els partits veuen amb inquietud que si ells no fan la feina que pertoca, el poble s’organitza i tira pel dret.