Verba docent

Dos dels grans drames d’aquest país són els trens i els aeroports. Dues infraestructures bàsiques per la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic, són i han estat un maldecap constant. Com deia Jack l’Esbudellador, anem per parts.

Els ferrocarrils són un autèntic malson. Per una banda, la construcció del TGV ha estat la coartada per amagar la manca d’inversions de l’Estat a Catalunya. Els números totals semblen raonables, però si restem el cost de l’Alta Velocitat del total invertit, ens quedaríem de pasta de moniato. D’altra banda, mentre construïm un tren de nou-rics que ens connecta amb Madrid, encara no tenim connexió europea de mercaderies, i els ferrocarrils que fem servir els comuns dels mortals com els regionals i les rodalies fan pena. La cirera del pastís és la transferència de Rodalies a la Generalitat: es traspassa la “gestió”, però no pas els trens, ni les vies, ni les estacions, ni el personal. I pel que fa a la “gestió”, només s’ha traspassat la “titularitat”, perquè la gestió-gestió segueix en mans de la RENFE.

Passem als aeroports. Tenim una xarxa molt ben pensada i estructurada. Un aeroport central a Barcelona per a vols de llarg recorregut a càrrec de línies aèries de primer nivell, i tres aeroports secundaris a poca distància (Reus, Lleida i Girona) per a vols de baix cost i de curt recorregut. Ara bé, la xarxa no funciona perquè es gestiona des de Madrid. Vist des de la capital del Regne, tots quatre aeroports són secundaris. Barcelona té la missió d’alimentar el hub de vols intercontinentals de Barajas, i com a tal té la mateixa jerarquia que Girona o Reus. Per això Singapore Airlines fa sis mesos que espera infructuosament una autorització d’AENA per operar vols intercontinentals des de Barcelona, però Ryanair obté carta blanca per fer rutes de baix cost. En aquest context, Girona, Reus i Lleida no tenen cap possibilitat de sobreviure sense l’oxigen de les subvencions de diputacions i cambres de comerç.

Per això fa molta gràcia la fantasia de l’arribada de companyia xinesa Chery, fabricant de cotxes. Com voleu que cap companyia faci de Catalunya la seva porta d’entrada a Europa, si ni tan sols tenim connexió amb tren a l’aeroport, si no hi ha tren de mercaderies d’ample europeu, si l’Alta Velocitat només serveix per passatgers?

El govern de la Generalitat (del mateix partit que governa a Espanya) ha reclamat per activa i per passiva la transferència d’aquestes dues infraestructures vitals per al país. La societat civil i les organitzacions empresarials i sindicals han donat suport explícit a aquestes reclamacions. Hi ha hagut negociacions interminables que invariablement han fracassat.

Per cert, sabeu quines competències estan incloses en la vintena de traspassos a Euskadi acordats entre Zapatero i el PNB a canvi d’aprovar els pressupostos de l’any vinent? Ferrocarrils i aeroports.