La censura està viva, de Budapest a València
22 febrer 2011 per Germà Capdevila
Dies enrere vaig viatjar amb un grup de periodistes catalans a Budapest, convidats per la presidència hongaresa de la Unió Europea. Tothom coincidÃem en la preocupació per la nova llei de premsa aprovada pel parlament que imposa restriccions a la llibertat d’informació. Vam reunir-nos amb diputats, periodistes i membres del govern i ens vam fer una idea de tot plegat.  Finalment, sembla que l’aigua no arribarà al riu i que Hongria acceptarà les recomanacions de la UE per eliminar aquestes restriccions de la nova llei.
Haig de confessar, però, que vaig patir una mica de vergonya aliena, quan un dels membres de la delegació catalana, un destacat periodista barcelonÃ, va criticar amb duresa a alguns dels hongaresos que ens van rebre, manifestant sentir vergonya per aquesta llei que afecta greument la llibertat de premsa.  Un col·lega va recordar amb la boca petita que venÃem d’un Estat que no és precisament un campió de la democrà cia i la llibertat de premsa. No estem en condicions de donar lliçons a ningú. Només un parell d’exemples.
Aquà se segresten edicions de revistes còmiques per una caricatura “ofensiva” amb la famÃlia reial.
Aquà se tanquen diaris i s’empresonen periodistes, per finalment reconèixer que el tancament havia estat un “fallo del sistema”. Això sÃ, cinc anys després i quan ja és irreversible.
I fa pocs dies hem tornat a veure el dur contrast entre el món global que ens envolta i l’Espanya medieval a la qual pertanyem sisplau-per-força.  Es talla l’emissió d’un senyal de televisió per motivacions purament polÃtiques i es produeix la situació de caire marxista (de Groucho) de poder veure la CNN, Al Jazeera, la Deutsche Welle, la Rai i centenars de canals de tot el món, però no podem veure la tele que fan aquà al costat de casa en la nostra llengua.
És curiós que en el cas hongarès la Unió Europea hagi respost amb certa contundència, però que les mancances espanyoles pel que fa a les llibertats d’informació passin completament desapercebudes. Si l’única resposta que hem obtingut d’Europa en el cas de TV3 és que és un assumpte intern de l’Estat i que no poden fer-hi res, és que alguna cosa devem estar fent malament. N’haurÃem de reflexionar, perquè la llei de premsa hongaresa també era un afer intern d’Hongria i bé que han intervingut des de Brussel·les.