JustÃcia catalana
16 març 2011 per Germà Capdevila
Em va fer molta pena sentir l’alcaldessa de Roses declarant en castellà en el judici contra la persona que va agredir-la amb un ganivet. És un exemple demolidor del dèficit democrà tic que tenim en aquest paÃs.
L’accés a la justÃcia en la pròpia llengua és un dret fonamental que a Catalunya es vulnera dia sÃ, dia també, de manera sistemà tica. La normativa europea obliga els estats membres a garantir els serveis de traducció i interpretació en la llengua pròpia a un ciutadà d’un estat membre que sigui part en un judici en un altre estat membre. Per descomptat, el català no hi surt a la foto, ja se sap que Europa és cosa dels estats, i si no ets un estat no hi pintes res…
En teoria, tothom tenim el dret a ser jutjats en català , a parlar en català en els judicis i a presentar els escrits en català . La realitat és, però, que la dinà mica colonial s’imposa i el castellà és la llengua del 99 per cent dels procediments judicials en el nostre paÃs.
La justÃcia catalana va deixar d’existir fa 300 anys, i un dels tres pilars de la democrà cia és des d’aleshores administrat des d’Espanya. La justÃcia catalana no existeix, és espanyola. Per aquest motiu s’imposa la dinà mica dominador-dominat. Si ens enfrontem a un jutge espanyol, nomenat i pagat per Espanya, que en molts casos no parla el català , l’actitud natural és de submissió davant de qui ostenta i exerceix el poder. Si l’amo parla castellà i ha de decidir sobre un aspecte important de la meva vida (que això són els judicis), més val que jo també parli castellà , no fos que el magistrat es predisposi malament vers el meu cas. Aquest és un consell que surt de la boca de molts advocats d’aquest paÃs.
Fa grà cia sentir campanyes com la que demana que no abandonem el català als jutjats. Si fins i tot la mà xima autoritat d’un municipi important de Catalunya canvia submisament de llengua, què podem fer els ciutadans del carrer? Sense una justÃcia pròpia, ens passa el mateix que abans de l’existència dels Mossos d’Esquadra: quan ens parava un Guà rdia Civil, canvià vem rà pidament al castellà , no fos cas que s’emprenyés.
Tot plegat és una gran mentida, direu, si Catalunya disposa de competències en la matèria i fins i tot hi ha una Conselleria de JustÃcia! Amics meus, les competències en l’à mbit judicial són com les transferències ferrovià ries. Ens han cedit la titularitat del servei de Rodalies i Regionals. Ara bé: això no inclou els trens, ni el personal, ni les estacions, ni les vies. En JustÃcia passa el mateix: paguem els edificis, els ordinadors, els clips i els sal·laris del personal subaltern, però el servei de justÃcia, els jutges i tota la resta pertany a l’estat espanyol.
Per això m’ha fet pena sentir l’alcaldessa de Roses declarant en castellà , perquè no hi ha autogovern si una de les tres potes del sistema falla: Tenim un poder executiu -el govern de la Generalitat-, tenim un poder legislatiu -el Parlament-, però no tenim un poder judicial.