Verba docent

Tot l’episodi de la mort de Ben Laden m’ha deixat tan sorprès com preocupat. M’ha sorprès molt que els EUA expliquessin sense cap reserva que l’havien mort i que el president Obama havia donat l’ordre personal d’assassinar-lo. Em crida l’atenció que tot plegat s’expliqui tan obertament.

Sempre hi ha hagut d’aquestes operacions de la CIA, el Mossad, el MI5 o la KGB, però mai els governs ho admetien tan obertament com ara. Em preocupa que els governs occidentals se n’hagin alegrat i s’hagin congratulat per l’eliminació del líder talibà. Si ens creiem que vivim en estats democràtics on impera la llei, Ben Laden hauria d’haver estat jutjat i condemnat. Els principis democràtics reconeixen el dret a un judici just fins i tot al més gran criminal. Repeteixo: sempre se n’han fet, d’aquest operatius per eliminar enemics, però mai a cara descoberta com ara.

Per posar un exemple, per a Israel hauria estat molt més fàcil i efectiu executar d’un tret al cap al criminal Nazi Adolf Eichmann, que vivia tranquil·lament a Buenos Aires. Tanmateix, va preferir dissenyar un arriscat operatiu per capturar-lo amb vida i sotmetre’l a un judici molt llarg a Israel que va acabar amb una condemna a la forca. I que consti que parlem d’un criminal despietat que deixa Ben Laden a l’alçada d’un infractor de trànsit.

Trobo molt preocupant que Obama, líder d’un estat democràtic, declari que “s’ha fet justícia”, quan el que s’ha fet és executar un criminal sense judici previ. I encara més preocupant que tots els líders occidentals aplaudissin l’operació militar sense reserves.

Aquesta legitimació del “campi qui pugui” internacional és molt preocupant. Poden els serveis secrets espanyols executar un líder d’ETA a França? Poden els russos liquidar un terrorista txetxè a Viena?