Verba docent

Imagineu-vos que en la propera onada de consultes populars per la independència, una de les ciutats que n’organitzaran, troba un milionari filantrop que decideix donar 4 milions d’euros per sufragar-ne els costos. Imagineu-vos que obren desenes de centres de votació arreu de la ciutat, i que fins i tot permeten votar per Internet. Imagineu-vos que mantenen els llocs de votació oberts durant dies i dies, i que fan una campanya publicitària massiva en ràdio, tele, premsa escrita, busos, mopis i banderoles.

Imagineu-vos que tot i amb això, només vota el 12 per cent del cens (només els autòctons i majors d’edat, que si també haguessin pogut votar els immigrants i els majors de 16, la participació hagués estat encara menor). Imagineu-vos, finalment, que guanya el NO a la independència amb el 80 per cents dels vots!

Si això passés, els mitjans de comunicació “seriosos” que han ignorat les consultes independentistes, dedicarien planes senceres a parlar del fracàs. Els opinòlegs “oficials” que resten valor a les consultes per la independència “perquè-no-parlen-dels-temes-que-interessen-a-la-gent”, farien anàlisis profunds per deixar palès l’absolut ridícul dels organitzadors.

Amb el nyap de la consulta per reformar la diagonal de Barcelona, molts dels que criticaven les consultes independentistes des de les files socialistes han vist amb esglai com el seu partit es disparava un tret al propi peu. Ningú no podrà tornar a criticar un moviment ciutadà que sense recolzament institucional, sense suport dels mass-media, sense campanyes publicitàries, sense recursos econòmics, han aconseguit mobilitzar més del 20 per cent dels ciutadans en un únic dia de votació i en ocasions sense centres de votació suficients per cobrir tota la població, només amb l’esforç desinteressat de milers de voluntaris. Per cert, amb un afegitó important: amb més d’un 90 per cent de vots afirmatius!