Burca: prohibit prohibir
7 juny 2010 per Germà Capdevila
A partir de l’aprovació d’una nova normativa per part dels ajuntaments de Lleida, Tarragona, i aviat Barcelona, entre d’altres, que prohibeix el burca als edificis i equipaments públics, s’ha desfermat una cursa xenòfoba-populista per demostrar qui pot arribar més lluny. Estic radicalment en contra d’aquestes prohibicions, per molts motius, però principalment perquè no m’agrada que m’expliquin sopars de duro. La motivació d’aquestes mogudes és la xenofòbia, entesa com l’animadversió cap a persones o cultures diferents, barrejada amb forts dosis de populisme.
NO ES POT ENTRAR AMB LA CARA TAPADA als equipaments i despatxos municipals, per raons de seguretat, diuen. És aquest el motiu de la prohibició. Tanmateix, l’ordenança aprovada per la Paeria no parla de prohibir les cares tapades, sinó explÃcitament del vel integral. No parla ni de passamuntanyes ni de mà scares de lluitadors mexicans. Parla del vel islà mic. Xenofòbia i populisme per parts iguals.
LA DIGNITAT DE LA DONA està en joc, diuen. No es pot permetre la submissió de la dona musulmana que es reflecteix en la seva vestimenta. Qui pot estar en desacord en defensar la dignitat de les dones? De TOTES les dones, afegiria jo. Les carreteres catalanes van plenes de joves esclavitzades per les mà fies, rostides sota un sol de justÃcia per tal que senyors de cultura occidental i cristiana les puguin vexar per un mòdic preu. Igual que les noies nigerianes de les rambles de Barcelona, que només ens preocupen quan surten fotografiades a El PaÃs practicant sexe oral. Es veu, però, que la seva dignitat no mereix que cap alcalde o senadora socialista presenti una moció en la seva defensa.
NO PODEM TOLERAR UNA RELIGIÓ que anul·la la lliure voluntat de les dones, diuen. Els convents de l’estat espanyol, buits per la manca de vocacions, s’han repoblat amb monges llatinoamericanes i filipines, reclutades en les zones de pobresa extrema d’aquells països. Les famÃlies lliuren a les congregacions les seves filles com a única sortida a la misèria. La dignitat d’aquestes dones, que tampoc no tenen llibertat per vestir-se com vulguin, i que s’han internat en un convent amb la voluntat viciada per la misèria, tampoc no ha despertat cap reclamació per part d’ajuntaments i polÃtics.
EL ARGUMENT PRINCIPAL per oposar-se a la prohibició del vel integral és un altre, però. Les democrà cies occidentals consolidades han fet de la limitació de les ingerències del poder públic en l’à mbit privat, un dels seus principis bà sics i irrenunciables. Si deixem que el govern pugui dir com m’he de vestir, s’obrirà la veda. Avui em dirà que no puc vestir de determinada manera, demà em dirà quins llibres no puc llegir, l’any vinent m’indicarà què puc o no puc pensar. Com ara amb el vel islà mic, sempre hi trobarà arguments per sustentar la prohibició.
Prohibició, no grà cies. Prefereixo integració, fins i t tot admetent que els processos d’integració triguen almenys tres generacions, prefereixo integració.
Lectures recomanades:Â Negre de merda, de Matthew Tree. El retorn de l’islam a Catalunya, d’Abdennur Prado. 1984, de George Orwell.