Qui paga més, és perquè vol
28 febrer 2009 per Germà Capdevila
L’altre dia vaig portar el cotxe a rentar. És quelcom que faig sovint perquè el vehicle pateix l’ús d’una famÃlia de cinc membres, tres dels quals entestats en batre algun record Guiness de fer-hi bestieses i escampar-hi brossa-joguines-revistes-envoltorisdellaminadures-tazos-sorra-gespa-pedretes-etc.
Com que també havia d’omplir el dipòsit, vaig aprofitar i vaig demanar a la noia de la benzinera una fitxa per passar pel túnel de rentat. Molt amable, em va oferir dues alternatives: Superior, a 4,20 euros, o Premium, a 5,20 euros. Les tres persones que feien cua darrera meu van alçar la vista expectants de la meva resposta. En les seves mirades vaig advertir una pregunta: Ets un miserable o tot un senyor que no dubta en gratar-se la butxaca per mantenir en condicions el seu vehicle?
Amb veu segura i ferma vaig declamar: “Premium, premium” tot repetint el mot per tal que tothom a la benzinera se n’assabentès. Vaig tornar al cotxe tot cofoi i vaig enfilar cap el tunel. Vaig colocar la fitxa a la mà quina i vaig quedar-me de braços creuats mirant el procès de rentat. Molt avorrit, per cert. De sobte vaig veure aquest rètol enganxat a la mà quina:
Aquests de Repsol, qui els entengui, que els compri, (i que em torni l’euro que vaig pagar de més per gamarús…)
