Verba docent

Quan es va disparar l’alarma de la Grip A, des d’aquest bloc vam veure una maniobra dels grans laboratoris farmacèutics per salvar les seus comptes de resultats en temps de crisi. Molts van veure en aquelles afirmacions una típica paranoia de les teories de la conspiració. Malauradament, el temps ha deixat clar que la teoria era ben certa. Els govern no saben que fer amb milions de vacunes en estoc que ningú no vol. Le Monde publicava un gràfic amb dades que mostren que hi ha països amb estoc per cobrir el 200 per cent de la població! Una estafa com una casa de pagès. Alhora, les grans empreses del sector ja han començat a presentar resultats amb guanys milionaris. Unes empreses amb més capacitat de lobby i d’influència que més de la meitat dels països del món. Van recórrer a la seva capacitat d’influir i comprar voluntats per escampar una psicosi d’epidèmia (tots els mitjans vam col·laborar de manera entusiasta) i aconseguir comandes gegantines de vacunes innecessàries. Cinco Dies informava fa pocs díes que Novartis “ha registrado este año resultados récord, con una ganancia neta de 8.500 millones de dólares”.

Ara estem veient com es torna a fer servir el mateix mecanisme, en aquest cas a l’estat espanyol, per salvar el cul d’un altre sector amb gran capacitat d’influència: els bancs i caixes. La fotografia és la següent: el sector financer es va fer d’or amb uns guanys obscens amb hipoteques i productes derivats, fins i tot assumint riscos desmesurats. Quan la bombolla va explotar, van recórrer a l’estat per salvar el cul i tapar els forats amb els diners del contribuents. Ara, el negoci de les hipoteques i derivats s’ha acabat, i durant una bona temporada necessiten no destacar gaire, passar desapercebuts.

És el moment, doncs, de cercar un nou negoci més estable, més tranquil, més segur. No hi ha res més estable i segur que els fons de pensions i els plans de capitalització individuals. La gent confia els seus estalvis a canvi de rendibilitats molt modestes, i a sobre es compromet a no treure’ls fins la vellesa. Diners estables, a llarg termini. El negoci que ara toca per al sector financer i bancari.

Ara bé, com s’ho fan els bancs i caixes per fomentar que la gent corri a les seves oficines a obrir plans de pensions i jubilacions individuals? Normalment, fan lobby entre els governants de torn, per aconseguir beneficis fiscals, però ara mateix, amb les arques de l’estat en vermell, aquesta opció és senzillament inviable. Què queda, doncs? Molt fàcil: el mètode Grip A: infondre el pànic a la població que el sistema públic de pensions farà fallida en cinc anys, i qui pugui que es faci el seu propi pla de pensions.

No és difícil aconseguir que governants i legisladors pugin al carro. Influir i comprar voluntats quan, per exemple, els legisladors que han d’aprovar un canvi en l’edat de jubilació es jubilen amb el 100×100 amb nomes 11 anys de cotització.

No és res nou, tot plegat. Cada vegada que els bancs necessiten activar el negoci de les pensions, recorren al mateix fantasma, que és tan fals com l’amenaça de la grip. Fan els mateixos càlculs erronis que van fer entrar el pànic a Thomas Malthus a finals del segle XVIII, en el seu cas de bona fe. D’aleshores ençà, els poderosos han fer servir el fantasma de la progressió geomètrica per espantar els pobres mortals.

Si remenem les hemeroteques, trobarem en diaris de fa almenys 35 anys,  articles, estudis i pronòstics que asseguren la fallida dels sistemes públics de pensions en 10 anys. Igual que Malthus es va equivocar en els seus càlculs (de bona fe), els pronòstics d’ara són de mala fe, per induir-nos a córrer al nostre banc, obrir plans de pensions, i deixar els nostres estalvis en mans dels bancs pels propers 10, 20 o 30 anys, amb un rendiment minso. I els polítics, governants i legisladors es deixen influenciar i comprar pels poderosos. I els mitjans, alguns també cooptats, i altres simplement seguint el corrent majoritari, s’afegeixen a l’engany.