Des de fa molts anys ens han venut que tot és assegurable, que si tenim sorpreses és perquè volem, que tot es pot preveure i tot es pot controlar; que el gran germà vetlla per nosaltres i pel nostre benestar; com si tothom, incloses les companyies d’assegurances, es delissin per a fer-nos feliços.
De tan dir-nos-ho sembla que ens ho hem acabat creient.
I res més lluny de la realitat.
La vida és incerta i les coses sovint es torcen i surten malament, sobretot si no vigilem i no gestionem cadascú de nosaltres la nostra pròpia vida.
Hem oblidat que ens cal estar a l’aguaït, que cal treballar, que cal espavilar-se, que (més per sort que per desgràcia) al que sí que tenim dret és a lluitar; i que només fruit d’aquesta lluita aconseguirem esser nosaltres mateixos i assaborir el plaer de l’èxit… o no.
És veritat: de vegades ens en sortim!; però ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí!
Manel dixit