Cada persona és un món

Dues constatacions i una sospita:

He tingut la oportunitat d’assistir a la celebració del segon “European Parliament of Enterprises“, que reuneix a Brussel·les a dirigents empresarials representants de les petites i mitjanes empreses dels estats membres.

1ª constatació: Totes les empreses es queixen de l’excessiva burocràcia que els costa molts recursos, els dificulta la feina i els resta competitivitat.

2ª constatació: Preu d’un calvados, una cervesa i una aigua al bar del parlament Europeu: 4,5 euros (qui paga la resta?).

I una sospita: els polítics i els empresaris parlem dues llengües diferents. Ens costa molt entendre’ns. Sembla que visquem en dos mons diferents o parlem de realitats diverses.

Quan els polítics es posen a fer d’empresaris les pèrdues van a càrrec dels fons de l’estat: ens surt massa car! Què passaria si hi hagués més empresaris que es posessin a fer de polítics?

Fèia temps que hi pensava.

Com passa moltes vegades, hi ha gent que t’empeny.

I t’ajuden a decidir-te.

L’Eduard B. n’és el responsable; però jo en seré el culpable.

En aquest bloc parlaré de les persones i de l’empresa.

De com les persones fan les empreses i com les empreses i les persones ajuden a fer el nostre pais; i de com tots estem cridats a participar-hi, a no conformar-nos, a fer un món millor.

I de moltes altres coses que aniràn sorgint.

Espero que posar negre sobre blanc m’ajudarà a reflexionar sobre la realitat, a comprometre’m i a acceptar crítiques i errors; punts de vista diferents i aportacions que espero m’enriqueixin a mi i també -per què no?- a qui segueixi el bloc.

Avui començo.

Hola a tots/es!