Dilluns, 25 d’octubre, el diari de les comarques gironines “El diari de Girona” publicava un excel·lent reportatge de Carme Vilà. Entre d’altres excel·lències hi havia la de què s’entenia tot i molt clar. El treball anava d’un ramat de quaranta vaques de la raça de l’Albera, que sembla que provoquen tota mena de mals, perills i destroces a veïns del municipi (a veure si endevinen quin?) de l’Albera.
Carme Vilà narra com aquests bòvids “tenen tips” als habitants del poble fronterer, Sant Jean d’Albère, perquè, entre altres facècies, els destrossen els jardins, les piscines o les canonades; i, el pitjor de tot, les tanques. D’exemples per il·lustrar-ho no n’hi falten. Es detalla la bonyegada que va rebre una regidora de l’Ajuntament; una nena que va ser rescatada per dos excursionistes quan una vaca la perseguia (????); i el pitjor episodi, “una vegada van haver d’intervenir els bombers per treure una vaca del dipòsit d’aigua del Servei d’Incendis “.
El text continua explicant les perilloses característiques de la vaca d’Albera. Llegim que acostuma a viure en semillibertat (és a dir, entre el prat i la cort), que se sol creuar amb altres races i que quan són més agressives és quan van acompanyades dels seus vedells petits (sic). I això perquè fa als hàbits innats. Els adquirits no tenen desperdici. El pitjor és el de l’agressivitat. En boca d’experts, s’exposa que s’hi van tornar molt més després de la darrera acció que van emprendre fa dos anys amb permís de l’autoritat pertinent: en van liquidar a trets 23 exemplars!. I per sí no n’hi havia prou, han posat el cas en mans de la germanderia, qui s’explica en l’article, no els han fet el més mínim cas.
Hi surten, perfectament identificades les suposades víctimes de les vaques d’Albera. Entre d’altres, hi ha: la propietària d’una casa, una tal senyora Müller; el propietari d’un alberg, Guissart Gäetan; Laurence Tauler, que viu a sobre l’Ajuntament; i Patick Loste, que es defineix com artista i que un dia va decidir viure a la zona.
Jo, que confesso que no sóc antitaurí del tot, reconec que aquesta història m’ha arribat al cor. Esperem que tot plegat no derivi en una qüestió d’Estat i Sarkozy es vegi obligat a exiliar-les. Però, a on?, si són de l’Albera!.