Des de la recuperació de les llibertats democràtiques que no havia sentit parlar tant de política al meu voltant. A casa, al cafè i a la feina, percebo que tothom en parla, i malament. Lladres, estafadors, no n’hi ha un pam de net, tots són iguals, etc. Conscient que les coses no són mai tan blanques ni negres, més d’una vegada m’he vist defensant els polítics argumentant que al cap i a la fi, les coses mai han anat del tot bé ni per a tothom, i que aquesta feina d’administrar, gestionar i governar, algú o altre l’ha de fer. Aquesta no és la primera crisi econòmica que patim ni la darrera; del terrorisme gairebé ni s’en parla, fa quatre dies tot déu gastava a cor que vols, i tot i així, escoltant la gent, sembla que tot s’enfonsi. Tinc clar que l’atur és un problema de primer ordre i que som en plena temporada evolutiva d’una transformació a nivell global que no està ben definida ni limitada, tant en els temps com en l’espai. No ho veig però, ni des de l’escepticisme ni des de l’optimisme, tot plegat, tant apocalíptic. Mai el món ha assumit com si res els canvis evolutius. Vivim en una època de transformació a nivell tecnològic, econòmic i geopolític de tal envergadura que es troben a faltar els referents ideològics que ens l’argumentin o excusin, acostumats a la secular fal·làcia educativa que sempre han estat les ideologies antropocèntriques les qui han ocasionat els grans canvis de la història de la humanitat.
No hi tindrà molt a veure també en l’actual percepció negativa de la realitat els vicis de llenguatge dels nostres polítics? Aquesta cursa de conceptes nous i enrevessats i de mitges veritats amb caducitat a curt termini amb què farceixen discursos i declaracions?. Sí l’abús d’eufemismes ja era prou pesat, ara llegim conceptes tan estranys com “bipolaritat”, “regeneració”, “economia emergent”, “relativisme moral”, i tants d’altres, que només serveixen com a pretext, en lloc d’aprofundir en el què realment passa. I si ningú sap realment el què és el què passa, que aprenguin a fer un millor treball de pedagogia perquè tots aprenguem a fer-nos’en càrrec. Està demostrat que si no es fa així, la gent a més de no entendre res s’emprenya, i d’aquest emprenyament se n’aprofiten populistes, independentistes visionaris i moviments tant buits de realitat com ho és el llenguatge, diguem-ne, oficial.