Fa 25 anys passats, vaig encontrar Jordi Pere Cerdà… Més que un home, un savi, un filòsof…vaig tenir aleshores la sensació de topar amb una muntanya de coneixement i de tolerància…una biblioteca viva que us obre l’esperit quan ell us parla, amb la seva veu tan articulada i tan greu que me’n recordaré fins al darrer alè de la meva vida…
Jo tenia només 26 anys i aqueix escriptor i poeta ja havia omplert el meu cor amb una una admiració indefectible … en efecte, pocs mesos enrera, al Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana, havia tingut el privilegi de sentir-lo declamar « El gall de bosc » – una novel.leta treta del seu recull : « Col ;locació de personatges dins un jardí tancat » . Aquest dia, érem algunes persones, interessades, apassionades i preocupades per l’esdevenir de la nostra llengua i de la nostra literatura catalana… d’aquesta literatura que homes tals com Jordi Pere Cerdà, Joan Cayrol, Josep Sebastià Pons o Albert Saisset han fet néixer i créixer d’aquesta banda nord del Pirineu.
Ningú no pot descuidar les paraules d’un home de talent, de fe i d’autenticitat com l’és Jordi Pere Cerdà quan se l’encontra. Pere Figueres em va dir un dia que buscava una porta i que aquesta porta es va obrir d’un sol un cop de vent a la descoberta de l’univers de l’Antoni Cayrol (el nom d’estat civil de Jordi Pere Cerdà). Pere Figueres va donar al 1983 amb l’ajut i la cooperació del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans un disc famós : «Tinc al cor un poble», que ultra els textos més cèlebres de Joan Amade, proposava peces magnífiques d’en Cerdà (entre les quals «El pres»…)
En el terbolí d’imatges, de paraules i de pensaments que Jordi Pere Cerdà va fer caure dins el meu cap d’home jove tret tot just de l’adolescència, hi ha una sentència de què us voldria assabentar… Em va dir, com si haguéssim hagut de compartir un secret, com si fos la passació d’un missatge, lliurat amb gravitat, tendresa i generositat : « Iglesis, per un infant que neix, tot ès blanc o tot és negre, tot és bo o tot és mal… la intel.ligencia crea els matisos »… Gràcies, Mestre … Prometi que no l’oblidaré mai…