D’ençà que ens ha deixat
D’ençà que s’és anat
Aquí a Rosselló
Costa de fer cançós.
De quant en quant el dia
Porta una melangia
La del merla rialler
La d’en Joan Pau Giné.
Vespres de broma roja
Sul camí de Costoja
On padrines i llops
S’estimen a l’encop.
Quan la mar embrutida
Plora sense mentides
Lluny del merla rialler
Lluny d’en Joan Pau Giné.
El món se’l veu pitjor
A la televisió
On els morts i les penes
Corren per les cadenes.
Paret i la Françoise
Els hi han venut la casa
Niu del merla rialler
Niu d’en Joan Pau Giné.
L’allioli munta massa
Amb l’all de Montparnasse.
A l’estiu quin pastís
Fan els pallagostís !
El cuc se gira enrere,
Vol engolir la terra,
La del merla rialler
La d’en Joan Pau Giné.
El xirment l’han cremat
Els mestres educats.
Sota la marinada
El grec alça tirades,
Versos d’ahir, d’allà
Cridant « Adiu ça va… »
Cap al merla rialler
Cap en Joan Pau Giné.
La Mercedes, pobreta,
Ha agafat la maleta,
Ha passat la frontera.
Se ven a la Jonquera…
Sota la nit que ve
Bages s’endorm solter
Sense el merla rialler
$ense en Joan Pau Giné.
