El cel ens sembla mil.lenari
Mentre els estels se’n van ballant.
Tots els records deixen l’armari,
Festejant la nit de Sant Joan.

La font busca per la muntanya
Un camí sempre tortejant
I porta a la vila llunyana
Les aigües fredes de Sant Joan.

Les espigues de blat somriuen
L’endemà ja les tallaran
Per oferir als xicots que riuen
El pa fresc i nou de Sant Joan.

El conill, ell que no dormia,
Que anava pel camp ferejant,
Encerta el trèvol que es perfila
Entre les herbes de Sant Joan.

Aleshores sentim que creixen
Lligams estrets d’or i de sang,
Quan els ulls cansats parpellegen
Com les fogueres de Sant Joan.

Joan Iglesis