Llengua encarcerada entre dos llavis
Per parlar a un poble indignat.

Llengua que vol cridar la llibertat
Però que només diu els murmuris de la vergonya.

Llengua que transmet la memòria
A cada pas de la història.

Llengua de soc, de roc, de foc…
Llengua de ser, de bé, de fe.

Llengua encarcerada entre dos llavis
Per parlar a un poble menyspreat.

Llengua que s’ofega o s’embruta
Quan acluca els seus ulls la lluita.

Llengua que s’aprèn cada dia
Com si es fes d’una llengua estrangera.

Llengua que jo voldria usar com una espasa
Per alliberar el germà desconegut que dorm en mi.

Llengua encarcerada entre dos llavis
Per parlar a un poble enganyat.

Joan iglesis