Joan Llorenç Solé, jove cantant català de 38 anys, autor, compositor i intèrpret alhora, presenta aquest diumenge 17 d’abril a Estavar (Cerdanya / Catalunya Nord), el seu sisè àlbum: un disc compacte realitzat harmònicament i melòdicament amb l’orquestra “Amoga “de Vidreres (Sud de Catalunya).
Aquest nou CD duu el títol epònim i geogràfic d’Estavar: un poblet de Cerdanya- tant se val humil o desconegut-, però un poblet que Joan Llorenç Solé desperta i posa al davant de l’escenari, un poblet que l’artista porta ben alt i magnifica, i això a través dels seus escrits, de les seves notes i de la seva veu…
Estavar: un municipi rural poblat de 470 habitants, situat entre Llívia (vila de dret romà, esdevinguda espanyola després de les disposicions abusives del maleït Tractat del Pirineu – 7 de novembre de 1659) i Sallagosa (creuada cosmopolita i també cor viu i bategant de la Cerdanya francesa).
Estavar: una localitat amb paisatges copsats i amb imatges fixades per l’eternitat… un indret estrany i familiar a l’encop amb hores silencioses imprescindiblement … un espai humà acarat als cops de sort així com a les vicissituds de la història … un poblet allunyat, gairebé aïllat, enfrontat a les apostes del futur… una treva tant fugaç com universal que coneix el curs de la natura sense fi, així com la falç implacable del temps…
Estavar: un indret de vida ofert a mitan, al migdia i al repetell del sol, un alto proposat i no pas una pausa imposada…un mirall reflector sobre els camps de blat, sobre la plana que oneja a sota el vent, en els ulls aclarits dels nens, al front suador dels treballadors, entre les arrugues solcades dels vells …un mirall que capta i restitueix la llum del cel en el que posseeix de més veritable i més pregon…
Llum blanca i encegadora en la seva unitat astral, solar o sideral, nogensmenys esmicolada en milers de preguntes i en milers d’incerteses pressentides els seus esclats, en els seus focs i en els seus llocs …
Estavar: un poble com n’existeixen molts altres en aquest món, amb tot i això com se n’encontren pocs tanmateix…a més quan hom s’atreveix a caminar a la recerca i a la descoberta de si mateix en una gesta homèrica…
Joan Llorenç Solé recorre, s’apropia i exalta amb «Estavar» les visions percebudes i encontrades sobre els camins ramaders de la Cerdanya.
El cantant es revela seduït per l’encís i per la intemporalitat de la comarca muntanyenca. Ultra aquesta consideració lírica, l’ àlbum es presenta com a una embranzida, saludaria per a la creació a Catalunya-Nord.
Estavar constitueix un acte musical i cantador sinó encantador… Tot i que consta la temperatura i l’estat cultural social i lingüístic de la banda nord i francesa de Catalunya, testimonia -amb motiu de la Cerdanya i del poble homenatjat-, d’una passió i d’una imaginació afirmades: terres colpejades per les pluges sobtades i intemperants, resultant de temporades imprevisibles i indomables, xerricar i sospirs de fonts rajant de pica en pica, xiuxiueig de cants d’ocells, ecos de veus i de passos sonors fugint per carrers estrets, ombres acariciant parets de pedra, aires vius bressolant el toc de les campanes… records que no s’han d’oblidar espers que s’han d’il·luminar instants de vida que hem d’estimar… poble menut contemplant l’horitzó: de muntanya en serra, d’avet en pi, de refugi en abric …
Estavar: la vida, la memòria i el somni…
Estavar: el nou àlbum i el 6è CD de Joan Llorenç Solé …
Joan Iglesis

Joan Llorenç Solé, artista i cantant nord-català (autor, compositor i intèrpret alhora), presenta el seu sisè àlbum aquest pròxim diumenge 17 d’abril a Estavar (Cerdanya): un disc compacte harmònicament i melòdicament realitzat amb l’orquestra « Amoga» de Vidreres (Principat de Catalunya).
Aquest nou CD té com a títol el nom epònim d’Estavar: un poble que es presenta com a font d’inspiració en els seus llocs i en els seus paisatges, però també una treva íntima de l’artista, enfrontat al curs de la vida i del temps. Una treva emocional que talla amb la comunicació que lliguen el silenci i la música, i això des de l’alba de la humanitat.
Joan Llorenç Solé s’ha parat a Estavar. S’hi ha aturat. A Estavar, aquest artista jove escriu, compon i canta… tant si es vol com si no es vol…
La veu i les cançons de Joan-Llorenç Solé s’afirmen i s’estenen al llarg de la rectitud dels solcs de la plana cerdana. Encara que sigui una terra batuda i segada pels capricis de la història i del mal temps, aquesta terra roman humil i superba, nodrida per la feina, pels espers i per les vicissituds dels qui l’habiten i l’animen.
La Cerdanya es desperta, ensuma l’alba plenera i es cristal·litza en el primer títol de disc. ‘Estavar” és  una declaració personal, tant com universal del cantant. Joan Llorenç Solé projecta la seva recerca d’infinit i d’absolut en aquest poblet. El vilatge cerdà és l’alto de la seva questa saludaria.
Joan Llorenç Solé proclama en veu alta la seva catalanitat, així com la seva lluita militant : “El trobador” (navegant entre el tango i la rumba), “Sang i or” (confessió sencera i sincera), “Deixeu viure-me”( oscil·lant entre el cant i l’havanera popular), “El meu Canigó” (muntanya sagrada del nostre país)… Atípic: “El bar dels poetes” saluda i homenatja els fars de la cançó i de la literatura nord-catalana. També singular :”L’olla” -símbol vernacular i culinari dirigit pel mestre gastronòmic « Barbufat », personatge epicúria – suscita visions i notes, al gust, al païdor i al plaer de J. L. Solé.
“Jo sóc de Perpinyà” (lletra de Joan Cayrol – música de Jordi Barre) segella la identitat pregona de l’artista: català de Perpinyà ben entès, però, amb tot i això, català del món més certament.
La intimitat de l’artista s’expressa, més enllà de la seva modèstia i de la seva reserva contingudes, en l’amor púdic i familiar (“Història d’amor”, “Vestida de nit”). Al llarg d’aquests textos, el cantant ret homenatge a la seva esposa estimada. Per tant que es vulgui fort dels anys de felicitat viscuts, es declara ric dels espers que perfila la seva vida.
La memòria – un tema tant perenne com d’actualitat – es tradueix i es destaca al llarg de les dues últimes cançons: “Jo me vull recordar” i “Em queda del passat”, cants bressolats d’imatges que l’hivern oblida, però que ressuscita la vida …                          Joan Iglesis