Quatre-centes persones s’havien reunit, el proppassat diumenge 12 de juny a fi de tarda, a la Maternitat suïssa, localitzada Castell d’en Bardou a Elna, per retre homenatge a Elisabeth Eidenbenz.
Elisabeth, una jove mestressa d’escola suïssa, preocupada del destí de la població d’Espanya, enfrontada a la guerra civil, s’havia engatjat al Servei Civil Internacional amb l’organització « Ajut suís als infants d’Espanya ». La lluita de l’Elisabeth Eidenbenz – directora de la Maternitat suïssa que va instal.lar amb fe, força i perseverència al Castell d’en Bardou d’Elna, va permetre el naixement de 597 criatures, del desembre del l939 a pasqües del 1944. A saber, 400 nines i nins, filles i fills de Republicans, víctimes potencials de la Retirada, però també 200 infants jueus i zingars. Elisabeth Eidenbenz es va aixecar contra la Història implacable, posant en perill la seva vida mateixa, Per ella, el refus i la revolta es van convertir en un deure. Elisabeth va donar una lliçó d’humanitat a un món esdevingut inhumà . Ella va entrar a la memòria col.lectiva d’Espanya amb només un sobrenom, lluminós d’amor et de gratitut : el de « Señorita Isabel ». Elisabeth Eidenbenz, desapareguda fa gairebé un mes, va obtenr al capdevall de 50 anys d’oblit la medatlla dels Justos entre les Nacions, decernida per l’Estat d’Israël, la Medatlla d’or de l’ordre Social i de la Solidaritat atribuïda per la Reina d’Espanya, la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, la Legió d’Honor concedida de part del gobern francès… però sobretot la silenciosa reconeixença dels 600 homes I dones que va infantar.
Per una tercera edició, la Vila d’Elna i l’associació DAME (Descendents i Amics de la Maternitat d’Elna), organitzaven, aquest diumenge 12 de juny passat, un homenatge a l’Elisabeth Eidenbenz. Tal com pugué ser una resurgència de la Història, 70 ninetes, d’edat variant dels 5 als 17 anys, nétes de refugiats, havien fet el viatge – en procedència per la majoria de Catalunya del Sud – acompanyades de les seves famílies, per participar a aquesta diada. Com a punt comú, el seu nom genèric. : Elna, un nom que evoca un lloc i una història. En efecte, totes aquestes Elnes – el nom Elna significant “llum” o “victòria” – han estat batejades i anomenades Elna, ja que els seus avis l’havien triat I decidit, I ja que ells havien nascut a la Maternitat suïssa, que se’n recorden i que s’en recordaran per sempre.
L’emoció i el respecte guiaven aquesta trobada : a través de les preses de paraula de Nicolàs Garcia, Alcalde d’Elna, de Joan Auladell, representant la Generalitat de Catalunya, però també durant els homenatges de tots els anònims que han nascut entre les mans d’Elisabeth Eidenbenz…
Aquest retrobament filial va donar lloc a un acte oficial. En efecte, un conveni va ser firmat diumenge passat entre la Vila d’Elna i la Generalitat de Catalunya, per tal de recuperar i de fomentar el patrimoni i la memòria democràtica de la població nord catalana, i més particularment l’heretatge de la maternitat suïssa.
Elna és avui dia el primer municipi de Catalunya Nord a integrar la « Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica », organisme de la Generalitat de Catalunya que obra per la recuperació i la difusió de la memòria de Catalunya. Amb la firma d ‘aquest conveni, la Generalitat de Catalunya esdevé partenària de la Vila d’Elna amb vista de desenvolupar – al si del lloc històric i humà que constitueix la Maternitat suïssa -la memòria i l’obra d’Elisabeth Eidenbenz.
Cita imprescindible : la Vila d’Elna retrà un homenatge public i solemne a Elisabeth, el proper dissabte 25 de juny, cita que es concretitzarà amb la dénominació oficial de dues vies comunals : « la passejada des infants de la Maternitat » i « l’Avinguda Elisabeth Eidenbenz »…

Joan Iglesis