En el post anterior parlàvem dels factors que fomenten la desconfiança respecte al Regne d’Espanya. Aquests factors són els culpables que l’estat espanyol pagui uns interessos més alts que Alemania, França o Itàlia, que té un deute del doble que el nostre (120% del PIB) o Gran Bretanya, que té un dèficit superior al de l’Estat.
En aquest post parlarem de les accions que cal fer per aconseguir major credibilitat. És molt fàcil. Veureu.
La primera cosa que cal fer: “Zapatero a sus zapatos”. Cal que el Presidente del Gobierno es dediqui a la seva feina, que és coordinar i dirigir un govern. Si us plau, que no torni a parlar d’economia perquè cada cop que ho fa totes les borses tremolen!!
En segon lloc, caldria signar un pacte estatal de mesures econòmiques amb el principal partit de la oposició, com han fet a Portugal. Perquè els nostres creditors no tinguin el més mínim dubte que els compromisos seran respectats (a Catalunya hauria anat bé també…).
En tercer lloc, cal escollir persones adequades i preparades per tractar amb els sectors financers i… sobretot seguir els seus consells! Ni tothom serveix per tot, ni la economia s’aprèn en dues tardes! No és el mateix gestionar una empresa de gran consum que estar de caixer al supermercat. A veure si el nous ministres no decepcionen.
La quarta cosa que caldria, és que el Ministeri d’Hisenda, tingués un major grau de poder sobre els altres departaments. Això mantindria a ratlla els excessos i els extemporanis anuncis d’alguns departaments. Alhora crearia més credibilitat de cara enfora.
La cinquena cosa, i aquesta és opcional, seria crear un Consell Econòmic Assessor que determinés la quantia (no la distribució) del total del pressupost de l’estat en funció del PIB i d’altres països dsimilars de la Unió Europea. D’aquesta forma s’evitarien les temptacions de compra de vots de grans sectors de població com es fa actualment.
Si el govern de Madrid prengués totes aquestes mesures, la nostra credibilitat seria molt més alta, i els interessos que paguem pel deute molt més baixos. Això reduiria la despesa, i per tant l’endeutament, i tardaríem menys en sortir de la crisi perquè enlloc de destinar diners a interessos, els podríem destinar a crear ocupació i riquesa.
No espero que ningú del Gobierno de España llegeixi aquest bloc, però estic segur que no és molt difícil coincidir amb la recepta, així que a veure si ens deixem de romanços, ens arremanguem i sortim d’una vegada d’aquest fangar anomenat “crisi”!