El currículum del saltenc Joan Mateu (1976) impressiona. Això d’haver exposat, amb trenta anys, a Nova York, San Francisco, Miami, Madrid, Barcelona,… vesteix molt, i alguna cosa deu voler dir en referència a la qualitat del seu treball. Però el que impressiona de veritat, més enllà de les ciutats en les quals ha exposat i en les que exposarà, és la contemplació tranquil·la i sense presses de la seva obra. La seva pintura fuig dels grans escenaris (gairebé sempre, però només gairebé, perquè té excel·lents quadres d’espais oberts, més o menys grans, com per exemple una visió aèria de Nova York exquisida) i es concentra en la proximitat, normalment en una figura humana, quasi sempre una dona aliena al fet que és l’objectiu pictòric del pintor, pintada de costat o d’esquenes, i a la qual tracta, a través del pinzell, amb tanta delicadesa com respecte.
Les composicions tenen una harmonia de colors i formes que fan que el conjunt sigui molt bell i ple d’una senzillesa franca i natural, com si el quadre hagués nascut dels pinzells d’en Mateu gairebé per generació espontània. És una impressió i prou, és evident, perquè aquesta naturalitat en les línies, en les formes, en les postures de les figures, és un efecte aconseguit amb la barreja de grans quantitats de treball i una innata capacitat d’observació i transmissió.
Un efecte que sobta en alguns dels quadres, i alhora en reforça el caràcter i la impressió d’espontaneïtat, mostrant un punt de vista inesperat, són els angles des dels quals es contemplen els motius principals. Sovint són angles esbiaixats, atrevits, radicals, o perspectives picades, de dalt a baix, que contrasten amb la dolçor del conjunt, amb la tebior dels colors, amb la llum i les ombres, dotades de gran naturalitat i un cert intimisme, fugint dels excessos però sense defugir els reflexos, quan hi són presents.
En resum, els seus quadres són poesia. Una poesia intensa i vital, plena de realisme. Autèntiques fotografies pintades en les quals les habilitats del pintor aporten a la realitat un plus de serenor, de silenci, de reflexió i contemplació. Silencis tan densos com plaents, instantànies i moments glaçats, sí, però en els quals el temps, la sensació de temps, hi és ben present. Un regal pels sentits.

Web de l’autor: www.joanmateu.com