Avui que el dia és grisós, un punt fred però no gaire, que es nota la humitat cada cop més aquosa, més liquada, avui, ara, se m’encomana en el cos, i també en l’ànim.

No vull parlar de mi, o sí, és clar, inevitablement ho fem sempre em temo. Vull dir que el tema no seré exactament jo, sinó un altre, els regals. Regals absurds, que són els que són fets per simple compliment ( i que poden ser qualsevol cosa, des d’un ninot d’aquells amb un cartellet que diu “ Moltes felicitats!” fins a un pis a la costa, posats a exagerar), i regals autèntics, que poden ser també el ninotet felicitador o el piset coster. El cas és que l’autenticitat del regal no depèn del regal en si, sinó d’alguna cosa més etèria, que sovint es nota.

Recordo un ninotet d’aquests que deia “ Ets el meu millor amic”, em va fer una il·lusió especial. Fa molts anys d’això. I la primera vegada que em van regalar una flor; fa molts anys també. Estava lluny, gairebé a l’estranger, a Ceuta en concret, i vaig quedar sorprès, però també gratament agraït; em va emocionar rebre una rosa de plàstic el dia de Sant Jordi de 1993.

Recordo un disc amb una dedicatòria que deia “ T’estimem”, va arribar en un moment d’inseguretats emocionals i em va fer molt de bé. I una taronja amb pedigrí i una carta que deia “ És la meva manera de tornar-te les vitamines que m’has injectat aquesta setmana i …” no sigueu xafarders, que era una conversa privada, però us diré que l’he guardada en la meva vitrina de records plaents.

Recordo també una postal feta a mà amb un poema i una aquarel·la, tots dos meravellosos, que em van fer sentir viu i estimat, i vaig admirar la persona que era capaç de combinar pintura i escriptura amb tanta qualitat. Si no n’hagués estat abans, aquell dia me n’hauria enamorat. Recordo dos quadres molt bonics, que no esperava, i un cremador d’encens, amb més ànima que un cremador d’encens normal.

I les paraules. Les paraules també poden ser un regal, si ens fan sentir bé, si ens amanyaguen els sentits, si contenen l’escalfor dels sentiments, d’amor, d’amistat o simples compliments fets de cor a cor, de veritat. I els actes, com les paraules, a part de ser regals poden ser agraïments, que cal fer també plens d’autenticitat i no per mer i vulgar compromís.

Ara surt tímidament el sol, però em penso que és només de manera testimonial, com per recordar-nos que, de fet, darrera els núvols sempre hi és. Em fa la sensació que plourà. Ja m’anirà bé. Que em netegi la nostàlgia i em deixi la pell fina, plena de present i de futur. Segur que demà tornarà a sortir el sol. I si no, serà demà passat. Que les coses no siguin per sempre, tan les bones com les dolentes, també és un regal.