Paciència. Molta paciència. La paciència és també la mare d’aquesta ciència. Faran falta dies per notar que, deu minuts de contemplació, ens regalen unes bones estones de pau interior, i algun somriure. Caldrà esforç per arribar al silenci sense esforç. Caldrà intel·ligència, no desanimar-se i buscar tossudament els camins que ens portin fins els nostres propòsits. Si respirant no trobem la pau, cerquem-la en la visualització d’alguna cosa que ens sembli bella, sempre i quan no ens pertorbi sinó que ens sumeixi en un èxtasi contemplatiu. Per uns serà una papallona. Per d’altres la lluna. Per d’altres una vela que es va consumint, i per d’altres un paisatge. No mirem, no els busquem físicament sinó a través de la visualització amb els ulls tancats. Vivim-los, deixem-nos atrapar per aquestes imatges com si fossin la única cosa existent en el món. Concentrem-nos, esforcem-nos, i a mida que entrem en la plena atenció, anem abandonant tot esforç i tota tensió, que la calma anirà venint per si sola.