L’Ernest Benach és, damunt de tot, un animal polític: havent estat plenament implicat a la seva joventut en l’escoltisme, amb tant sols vint anys s’aboca de ple a la política.
I això és molt important, ja que el món 2.0 no és simplement un conjunt de tecnologies de la comunicació, sinó que implica continguts, processos i diàlegs. La societat i la política són això: comunicació, contingut, procés i diàleg.
L’Ernest, el que ha fet és adonar-se’n molt abans de la majoria, per no dir la totalitat, dels polítics del nostre país. I això l’ha fet un polític excepcional, d’avantguarda i potser, malauradament, avançat al seu temps.
Però el temps vola: aviat atraparà i engolirà als polítics que no s’han adonat del que està passant. I és que l’Ernest Benach sí es va adonar prou aviat de la enorme utilitat de les tecnologies 2.0 i el potencial de canvi de paradigma més enllà de la comunicació, per a esdevenir e-Democràcia i e-Govern.
Però és que em sembla, pel poc que el conec, que té un enorme avantatge: la seva capacitat d’empatia, de simpatia, essencials, tot i que malauradament rars en el mon de la política. Les tecnologies 2.0 no poden substituir aquestes qualitats, però sí les poden amplificar. I és això el que ha passat amb l’Ernest.
Aquells que hem tingut la sort d’interactuar amb ell, sigui personalment com virtual, ens hem adonat de les ganes d’entendre la condició i situació dels altres, i si pot ser, aprendre’n per a trobar solucions. Política, 1.0 o 2.0, tant se val… Política.
I si la política és, per definició, procés de presa de decisions col·lectives, més enllà és la cerca de la millora de la condició social, i l’art del possible. En aquest sentit, l’Ernest és un artista.
Alguns heu expressat curiositat pel seu futur. Els altres, sens dubte, la teniu. Jo ho dic clar: seria un pecat deixar perdre l’experiència, el coneixement, l’expertesa d’un gegant de la política 2.0, com és l’Ernest.