Aquest cap de setmana diversos mitjans s’han fet ressò de la polèmica que recorre Europa al voltant del currículum. La pregunta és clara: els nostres estudiants/es realment aprenen allò que necessiten a les escoles i als centres de secundària? És veritat que hi ha una sobresaturació de continguts educatius i de competències a assolir? Aquest debat es monopolitza entre la dicotomía de reduïr el currículum i focalitzar els esforços en allò que consideraríem els estudis tradicionals (continguts per excel·lència) o bé continuar en la línia que advoca per l’ adquisició de competències i habilitats que han de permetre els estudiants/es saber desenvolupar-se en un món canviant i en evolució en detriment de l’ adquisició de “coneixement”. D’ altra banda, avui mateix s’han publicat els resultats d’ enquestes segons les quals l’ índex de fracàs escolar i d’ abandonament precoç a l’ Estat Espanyol és prou alt i preocupant com per a fer valoracions i estabir nous rumbs.
Al Regne Unit, el govern conservador de Cameron, conscient de la devallada en qualitat educativa del seu sistema va publicar el passat mes de novembre -envoltat de gran polèmica també- el seu full de ruta particular: Business Plan 2011-2015 | Department for Education. Inicialment sobta que en el títol d’ aquest document-marc s’hi incorpori un terme tan aliè a l’ Educació com és un plà de negocis. Aquest, -de quatre anys de durada- va decididament encaminat a redreçar la situació del sistema educatiu del país i hi hi destaca, entre d’ altres mesures a prendre, la necessitat de revisar i reformular els continguts curriculars.
D’ aquest document-marc també m’han sobtat alguns aspectes. En primer lloc s’ anuncia que el document anirà canviant i que s’ actualitzarà anualment segons les dades obtingudes. Tot seguit s’ aborda la visió a assolir, es detallen els objectius, es fixen prioritats i aquestes es vinculen amb accions, fites i terminis. Seguidament venen els indicadors d’ assoliment de les diferents fites juntament amb les dates concretes en què es publicaran, tot això per a que la ciutadania pugui seguir el procés d’ aprop i pugui prendre decisions relatives a l’ educació dels seus fills/es. Tot en un exercici de transparència sense precedents. Sense entrar en detalls sobre si les mesures són les millors o no, si que penso que l’ exercici de racionalització i de transparència del procés és encertat. De vegades l’ allau d’ informes, dictàmens, reports i publicacions diverses ens allunyen de la realitat. Ara més que mai convé tenir una visió única, uns objectius ben definits per poder avançar amb pas ferm. Quí sap si un petit plà de negocis ens pot fer veure el camí més clar.
