Fa més de dos anys que la crisi va arribar a l’estat espanyol i el preu del totxo continua com si sentis ploure. L’economia espanyola ha viscut una de les bombolles immobiliàries més llargues i intenses del món però han passat els anys i els preus continuen sense fer marxa enrere. L’any 2011 podria marcar la fi d’aquesta ficció.
L’stock immobiliari de les entitats financeres és altíssim i la revalorització amenaça de trinxar els balanços més enllà d’allò assumible. És per això que hi ha hagut tants refinançaments com han calgut mentre bancs i caixes esperaven el miracle. La crisi havia de ser curta, la pujada de l’IVA havia d’animar les vendes i la fi de la desgravació seria un revulsiu per al mercat. Però han passat els mesos i s’han esgotat els jocs de mans. El dos de gener és a tocar i l’aturada del mercat serà total.
Ara els tipus d’interès apunten a l’alça i el nou valor del sòl fa pensar que aviat es podrien fer pisos nous a un cinquanta per cent dels preus actuals. L’any 2011 augmentaran les provisions exigides a la banca per l’stock d’immobles i l’estimul a la oferta serà cada cop més intens. D’aquí a dues setmanes la carrera per vendre podria ser accelerada perquè esperar només servirà per acabar venent encara més barat.
Ha arribat el moment? Esperem que sí perquè és a partir de la racionalització del sector immobiliari que podrà començar la recuperació econòmica que tant es fa esperar.
Marc Arza / catalunya.ffw / twitter.com/marcarza
