A dreta i esquerra, govern i oposició, Joan Puigcercós, Montserrat Tura o Alícia Sanchez-Camacho, són alguns dels líders polítics que han fet públic que no compraran bons de la Generalitat per pura impossibilitat econòmica. Sembla que els seus salaris de diputat i Conseller no els permeten estalviar. Van justets i no disposen ni tan sols d’un petit raconet de mil euros per fer el gest d’invertir en deute públic de l’administració que governen o aspiren a governar.
Potser els ha semblat que en temps de crisi no tenir estalvis els humanitza però la cosa és més aviat preocupant. Si tenen líquid i senzillament no volen comprar l’emissió del “seny” al 4,75% potser és que saben millor que ningú com d’eixuta es troba la caixa i no se’n fien. Això ja seria prou greu però no cal ser alarmistes. No deu ser el cas. Però si realment no tenen estalvis llavors n’hi ha per arrencar a córrer. Si alguns dels més assenyalats d’entre els nostres dirigents son incapaços de fer bossa amb salaris que tripliquen, com a mínim, el salari mitjà dels ciutadans, com es pot esperar que administrin el diner públic amb dos dits de front?
Vergonya econòmica, cavallers, vergonya econòmica!