El concepte de minoria s’ha d’emprar amb molta cautela. Sovint se’n fa un us erroni -amb bona o mala fe – per designar una nacio sense estat. Pero és juridicament exacte, del punt de vista del dret public internacional, de designar Catalunya-Nord com a minoria nacional. Sem una minoria perquè la major part de la nostra nacio pertany a un altre estat. O millor dit, ho podem ser, si ho volem. Es oportu politicament plantejar-ho? Es una qüestio opinable. Avui la consciència nacional és aqui aclapadorament francesa desprès de prop de quatre segles de politica constant per a desanacionalitzar-nos i desprès de quatre segles de davallada nacional al Sud. Pero les coses van canviant. Fins al punt que el batlle de Perpinyà acaba de posar unes tricolores permanents a l’entrada de totes les escoles de Perpinyà, inclus a les dues de la Bressola i a la d’Arrels…Com ho van fer a Algèria quan les coses els hi anaven malament. El Jean Marc Pujol que vé d’allà se’n hauria de recordar: no és precisament un signe de força si no de feblesa.
Evidentment l’Estat francès nega l’existència de qualsevol minoria sobre el seu territori excepte als antipodes en aquells llunyans confetis de l’imperi. Pero li serà cada vegada més dificil de mantenir aquest plantejament. A les Nacions Unides, al Consell d’Europa, es denuncia un Estat que nega a les seves minories els drets que demana als altres de respectar. I ara s’hi fica l’Oncle Sam! Té por que aquesta ceguesa politica afebleixi l’estat gal i afavoreixi els djihadistes islàmics. Fins al punt que l’ambaixada americana a Paris va engegar a principis d’any una Estrategia a favor de les minories (cf. Wikileaks). Els hi hauriem de recordar que, contrariament a lo que pretenia l’antic primer ministre gal Rocard en una conversa amb un predecessor de l’actual ambaixador, l’Estat francès no ha pas aconseguit de destruir els pobles al.logens (cf Wikileaks). Doncs bé aquest panorama internacional podria permetre d’agreujar les contradiccions del particularisme francès que s’autoproclama universal per negar els drets dels al.logens.
Arxiu mensual: desembre de 2010
El T.A.V. Figueres Perpinyà, Perpinyà-Figueres
El passat diumenge dinou de desembre del 2010, a les 11 h 35, per primera vegada, el Tren d’Alta Velocitat, venint de Figueres, arribava, ple de sud-catalans, a l’estacio de Perpinyà. Havia sortit vint-i-tres minuts abans. Menys d’una hora desprès aquest TAV feia, amb la mateixa velocitat, el camἰ en sentit contrari amb gent d’aquí.
La premsa va plena de consideracions sobre l’incidència econὁmica que aixὁ pot tenir tant d’un ban com de l’altre. No hi vull afegir cullerada. Ho fan millor que jo. Vull dedicar a l’efemèrida tres petits comentaris.
Primer evidentment alegrar-me d’una facilitat de relació entre el Rossellὀ i l’Empordà que, no hi ha dubte, ajudarà a reteixir uns lligams germanívols que imperialismes aliens han treballat prop de quatre segles a desfer. Fins ara, conseqüències d’aquestes polítiques anticatalanes, el que nosaltres aquí anomenem el camἰ de ferro era de fet un camἰ de creu pel que fa als viatges transfronterers. Tant és aixἰ que recordi haver manifestat a l’estaciὀ de Perpinyà amb els meus companys de la Uniὀ per la Regiὀ Catalana, aviat farà trenta anys, a favor del T.A.V.
Desprès subratllar un cop més que la geografia mana. Si el Rossellὀ al segle XII caigué en l’ὁrbita del casal de Barcelona, si aquest lligam s’ha mantingut durant cinc segles no és degut a l’atzar o al caprici dels Déus de la sort. Les Alberes no foren mai una barrera. Les Corberes, sἰ. Amb l’autopista va passar igual. La construcciὀ de l’autopista de Perpinyà cap al Sud va precedir d’uns anys la del Nord. Avui diuen que haurem d’esperar uns deu anys abans que Perpinyà tingui un lligam ferroviari d’alta velocitat amb Narbona i Montpeller…
«L’autopista serà l’eix vertebrador dels Països Catalans». Aixὁ deia l’eminent Josep Ma Batista i Roca, l’Agost 1968, a Prada de Conflent, a les Diades de Cultura que havíem organitzat i que foren la Universitat Catalana d’Estiu n° 0. El TAV ja és un altre eix vertebrador a la nostra disposició a partir d’avui. Enhorabona!