Acabi de canviar el tἰtol d’aquest blog.   Vull explicar el perquè del primer que era : « Del Rossellὀ estant ».   Més endavant explicaré el motiu del canvi i el significat de l’actual.

« Del Rossellὀ estant » pot semblar una banalitat que no mereixi comentari.   Ho creieu pas !  Ah ! les qüestions de noms d’aquest complicat paἰs nostre !   Vaig ser,  ara fa més de tres decennis,   un dels promotors  de la denominaciὀ de « Catalunya-Nord » per a designar les terres catalanes de l’Estat francès.  La rauxa de la joventut ens havia portat a l’afirmacio més rotunda de la unitat de la pàtria..  La millor manera de fer-ho era d’adoptar aquesta terminologia internacional per a designar nacions mig-partides.  Com ho havien fet els bascos que eren  un exemple i un mirall.  Aleshores només fèiem servir el bonic i entranyable nom de « Rossellὀ » per designar la comarca, comarca que es confon amb la plana.  El seny i l’experiència,   privilegis de l’edat, em porten a matisar aquesta posiciὁ i rescatar el nom de Rossellὁ com a sinὁnim de Catalunya Nord.   Quan anexionàren les nostres terres els francesos les van batejar « Province réputée étrangère du Roussillon ».  Donàren al conjunt el nom afrancesat d’una part d’aquest.  Aquesta metonἰmia tenia  precedents en la nostra prὁpia histὁria catalana amb els comtats de Rossellὀ i Cerdanya.    Aixἰ és que el comtat del  Rossellὀ, a més de la comarca epὁnima incloïa el Vallespir i el Conflent i que la comarca del Capcir també feia part del comtat de Cerdanya.. .    Recordem que aquests comtats mantengueren en el sἰ de la monarquia catalano-aragonesa, és a dir fins a l’annexiὀ pel reialme de França, una fesomia prὁpia amb institucions particulars, fet que expressava la titulatura dels comtes-reis.

Crec que aquesta fesomia pròpia les evolucions posteriors a l’annexio la van accentuar.  De manera esquemàtica podem dir que la societat sud-catalana s’ha anat construint la major part del temps d’esquena a l’Estat copsat com a cos estranger al paἰs.  Al revés la societat nord-catalana s’ha integrat a l’Estat .  Un primer pas per l’integracio a França fou realitzat per la noblesa.  Amb la creacio, a Paris, per Mazzarino, del Col.legi de les Quatre Nacions,  els fills de la noblesa pogueren beneficiar  d’una ensenyança privilegiada.  Al moment de la Revolució francesa a finals del segle XVIII la pagesia benestant i la burgesia foren afrancesades per la compra de Bens nacionals, és a dir la compra a baix preu  de les possessions eclesiàstiques i dels emigrats.  França per aquests aprofitats era la garantia de la conservació de l’espoli.  Esdevengueren de cop i volta més francesos que els francesos.  El poble, ell, tingué d’esperar un segle,  a finals del XIX, la creació de l’escola primària,publica, gratuïta, laica, monolingüe francesa, obligatòria.  A partir d’aqui l’hemorràgia regular del nostre camp trobava en la funció administrativa –sovint colonial- un exutori que completava la funció assimilacionista de l’escola.  Calgué esperar un segle més, la televisió monolingua francesa, per mor que fos emportat l’ultim reducte de la llengua : la llar.

Qui volgui actuar sobre aquesta realitat nacional per reconstruir l’unitat del país ha de tenir present a l’esperit aquestes evolucions divergents dels catalans d’un ban i de l’altre de la frontera estatal.

El Rosselló fou part individualitzada de Catalunya.  Tornarà a ser-ne si tenim la intel.ligència de partir de les realitats respectives, sense fer volar coloms.