De l’imperi colonial francès subsisteixen encara alguns confetis que permeten a la Gran Nacio – les majuscules queden petites – de desplegar els tres colors de la bandera arreu del mon.. Maore, illes de l’arxipèlag de les Comores, és un d’aquests confetis. Quan les Comores triaren l’independència amb una majoria aclaparadora Maore, per raons historiques, fou l’excepcio. Tot i que el referendum era organitzat pel conjunt de l’arxipèlag l’Estat francès decidi de mantenir la seva jurisdiccio sobre aquesta illa que havia comprat al sultà de torn a mitjans segle XIX. Si Nova Caledonia fa part dels territoris considerats com a No Autonom pel Comitè especial de descolonitzacio de les Nacions Unides no és pas el cas de Maore. De fet el referendum del 2009 va aprovar l’estatut de departament-regio amb una majoria aclaparadora d’uns 90%. La Ministre francesa d’ultra mar, Sra Marie Luce Penchard, va recordar que els Maoresos eren francesos abans que ho fossin els Nissards o els Savoians. En els tres casos els pseudo referendums no justifiquen res.

Un cop més hem pres una bufetada a les eleccions. Tot i una campanya molt activa i amb mitjans els candidats de Convergència no arriben a l’1,5% dels sufragits expressats de mitjana. En quant al catalanista disfressat de PRG, l’amic Ramon Faura, que també havia fet una campanya valorosa, i que tenia el pretès recolzament de la màfia pseudo socialista local, arriba pas als 4%. Un dia potser nos farem grans i nos plantejarem seriosament com ho hem de fer. Tanmateix cal agrair a Convergència la demostracio repetida del fet que els diners no ho poden pas tot. Demostracio que per un home d’esquerra és finalment encoratjadora…